El temps dels envelats, de les festes majors més populars que s'assaborien amb el delit de saber que eren unes jornades de lleure úniques al llarg de l'any, es va reviure ahir a Sant Vicenç en el primer dels dos dies que durarà la Fira del Vapor. Un certamen que retorna el municipi a un període, entre final del segle XIX i principi del XX, quan la força de la indústria i el ferrocarril el va fer créixer i transformar més enllà del petit poble rural que havia estat fins llavors. Avui, qui ho desitgi, encara té tota una jornada per fer aquest viatge temporal.

Enguany, la Fira del Vapor posa l'accent en aquelles festes majors de l'època, que congregaven tots els vilatans al carrer i en què l'envelat, que a Sant Vicenç havia transformat sobretot la plaça Clavé, es convertia durant un cap de setmana en l'epicentre de tota l'activitat. Per aquest motiu, la mateixa plaça s'ha bastit aquest cap de setmana com aquells recintes de ball, plens de garlandes i on no faltaven les llotges. I per recordar aquelles festes populars, ahir ja es van recuperar antigues tradicions, com la tronada i el pregó inaugural, els jocs, i una de les activitats que va despertar més expectació: la confecció d'una catifa floral al carrer Castellet, a càrrec de la Federació de Catifaires de Catalunya.

L'Esquellotada, punt àlgid

La jornada d'ahir de la Fira del Vapor va tenir com a punt àlgid l'Esquellotada, espectacle satíric estrenat fa dos anys i ja consolidat que recrea una tradició popular, no pas exclusiva de Sant Vicenç, però que al poble va tenir molta requesta durant la primera meitat del segle passat. Un escarni popular que es promovia quan un vidu es casava en segones núpcies (i sovint secretament) amb una jove fadrina. L'espectacle, amb els personatges inspirats en la Commedia dell'Arte (amb màscares i vestuari colorista) i amb un to profundament satíric, mostra com es feia la vida impossible a la parella, fent soroll amb cassoles, olles i esquelles sota la balconada fins que el vidu feia una convidada.

Enguany, la primera part de la representació no va ser itinerant (en les dues primeres edicions es començava representant en diferents espais del poble), sinó que es va concentrar tota la recreació a la plaça Clavé, la qual cosa va facilitar que se'n pogués seguir millor l'argument.

El que no hi va faltar van ser els cuplets amb referències a l'actualitat. Versos satírics que van fer present el referèndum (Em sembla que enguany faig tard/ja heu tingut esquellotada/L'1 d'octubre, Déu me'n guard!/si n'hi hagué, d'esvalotada); l'actualitat del país (No us poseu malalts del fetge,/que no podreu anar enlloc./Ni que sigui dit pel metge/estarà prohibit el groc); i també l'actualitat local (Amb el bisbat 'hemos topado'./Ja podeu ser gent honesta/que ells amb el seu 'tinglado'/es foten seu Vallhonesta).