"Mai no he fet res per rebre premis, tot el que faig és perquè ho sento"

Com ha viscut el nomenament?

M'ha fet molta il·lusió perquè quan m'ho van dir no m'ho esperava, ja que és un reconeixement molt important. Ha estat una alegria molt gran i una mostra de reconeixement als meus esforços.

A Martorell només ho són vostè i el pintor Jaume Muxart.

No crec que sigui l'única persona que s'ho mereixi, perquè hi ha molta gent que també treballa i ajuda els altres. M'han nomenat a mi, però la veritat que hi ha molta gent que fa molta feina.

Quin record li queda de l'acte?

Amb el suport i afecte de tots els regidors de tots els partits, ja que em van fer un escrit cadascun sobre la meva persona i l'associació. Va ser molt emocionant, perquè mai no he fet res per ser reconeguda, ho faig perquè ho sento. Allà també vaig rebre l'escalf de familiars i d'amics personals.

Quina és la tasca més important que heu fet des de l'associació?

Cada any és important, ja que en veure el que hem recaptat al llarg dels mesos per ajuda els malalts i per a investigació fa que valgui la pena. Tot és important, des dels sopars benèfics fins a les xerrades.

Què preparen a curt termini?

El 13 d'abril que ve farem una conferència sobre el càncer de còlon, on vindrà el doctor Josep Maria Tavernero, de l'Hospital de la Vall d'Hebron, que ja va venir fa dos anys i va agradar als assistents. A la fira tindrem un estand per recollir donatius i el 28 de maig anirem pels carrers de Martorell per recollir donatius. Més tard, el 15 de juny farem una xerrada sobre el càncer de pell, com a prevenció per a la gent de cara a l'estiu.

Són gaire actius?

Sí, fem activitats informatives de tot tipus i intentem recaptar el màxim. També rebem un gran suport de l'Ajuntament; un exemple és que cada 19 d'octubre il·luminem de color rosa el Pont d'Anoia perquè és el dia Mundial del Càncer de Mama. Aquella mateixa setmana també fem una conferència sobre el tema.

Com va començar?

M'agrada ajudar qui ho necessita, des de l'associació hem aconseguit moltes coses per als malalts, i això és molt gratificant. Des de jove que m'ha agradat ajudar la gent que ho necessita més i l'any 1979 em van oferir l'opció de ser presidenta, i vaig provar-ho.

Un bon motiu.

A vegades hi ha molta gent que es pensa que es fa una ajuda perquè has passat una malaltia o tens un familiar que n'ha tinguda una o s'ha mort. No era el meu cas, ja que gràcies a Déu ningú conegut no s'havia mort d'aquesta malaltia. Tot i això, ara fa sis anys vaig ser jo qui va tenir càncer de matriu.

Com ho valoren els malalts?

Veuen que els ajudem en el que podem, que fem coses perquè puguin estar millor. Sempre els donem suport i ànims.

Quants diners poden recaptar al llarg de l'any?

Normalment, uns 30.000 euros, tot i que l'any que vam fer una marató pel càncer infantil, fa quatre anys, en vam recaptar 40.000. La veritat, que em recordo de tots els anys i de totes les persones.

Què demana de cara el futur?

Des de l'Associació Local de Catalunya contra el Càncer demanem poder continuar treballant per recaptar el màxim de diners possibles per als malalts. Ajudar l'hospital per si necessiten res, com fa dos anys, que necessitaven una nevera i un ordinador nou. Fem tot el que està al nostre abast.

També han ajudat a crear associacions noves?

Sí. N'hem fet unes 18, que són tots els municipis propers a Martorell on no n'hi havia.

Més associacions, més informació?

Sí. A la població on hi ha una junta hi ha informació, i això pot ajudar la gent a superar el problema. No som metges, però podem donar-los suport i assessorament sobre certs temes relacionats amb la malaltia. Vénen persones que no saben què han de fer quan se'ls diagnostica un càncer, i nosaltres intentem que no se sentin venuts.