El capellà i escriptor Climent Forner s'ha ofert a editar, i si cal pagar de la seva butxaca, el manuscrit inèdit de Josep Armengou Crònica Menuda de la Ciutat de Berga, que roman sense publicar per desavinences familiars. Ho ha fet a a través d'un article titulat A la vora del foc-No enterrem Mn. Armengou, que s'ha publicat en el darrer número del Full Diocesà, que editen conjuntament els bisbats de Solsona i Vic i que es reparteix a les esglésies de les parròquies corresponents així com a les persones que hi estan subscrites. Es tracta d'una publicació setmanal de la qual ahir es va repartir el darrer número, que conté l'article esmentat de Climent Forner.

El Medalla d'Or de la Ciutat de Berga (1992) i Creu de Sant Jordi (1999) concreta el seu oferiment de la següent manera en el darrer paràgraf del seu treball. "Hom, com en un conte malabàric, fóra capaç de caure en aquesta temptació: bons amics, deixeu-m'ho a les meves mans. Tindré cura de tot (transcripció del text, disquet, impremta, difusió) i no cobraré ni cinc, al contrari, si cal, pobre de mi, hi posaré diners de la meva butxaca. D'obtenir beneficis (que se n'obtindran, no en dubto, oi més després del gran escàndol mediàtic que s'ha produït), seran destinats a causes benèfiques i a la promoció del capellà escriptor. Jo ja m'acontento amb el bon servei ofert a la també per mi molt estimada ciutat i amb no haver deixat enterrar del tot mossèn Armengou, al revés, haver-lo ressuscitat d'entre els morts in aeternum. Amén. Berguedans, em perdoneu?"

Climent Forner comença el seu article afirmant que "m'hauria estimat més no haver-lo d'escriure", però assegura que s'hi ha vist empès pel fet que, trenta-cinc anys després de la mort del que fou conegut com a capellà de Berga, el seu dietari autògraf encara no hagi vist la llum. Aquest text recull la vida quotidiana de la Berga de la postguerra i el franquisme entre els anys 1948 i 1975 del segle passat.

Climent Forner recorda que l'any passat, amb motiu del centenari de la mort d'Armengou, ja s'hauria d'haver publicat el dietari, però que no va ser així. "Però no sols no va ser així, sinó que tots els dimonis haguts i per haver sembla que s'hi hagin posat en contra fent impossible l'acord entre els principals responsables: els familiars hereus del difunt, l'Ajuntament de Berga i el qui sigui (que no ho sé). Mentrestant s'ha perdut una subvenció força quantiosa de la Generalitat de Catalunya, s'han demanat dos o tres pròlegs, s'ha connectat amb diversos editorials... Ai, Senyor! Quin pecat i quina vergonya! Ep, sols Déu sap qui en té la culpa! Moralment el susdit dietari no és de ningú, només de mossèn Armengou i de la ciutat de Berga, a la qual el destinà".