El Banc d'ADN busca suport a Berga per a la campanya d'identificació dels desapareguts durant la guerra civil. La iniciativa ciutadana iniciada fa més de dos anys, com ja va explicar aquest diari, continua el seu recorregut amb l'objectiu de créixer i arribar a més persones que estiguin interessades a identificar els seus familiars desapareguts durant la guerra civil a través d'un banc genètic impulsat des del departament de genètica forense de la Universitat de Barcelona.
Després que la moció aprovada per la Generalitat el desembre del 2013 no hagi tingut el resultat desitjat -a l'espera que es portin a terme els compromisos acordats-, els impulsors de la iniciativa han picat a la porta dels ajuntaments amb la voluntat que aquests es comprometin a fer ressò de la proposta i fer créixer el banc genètic. Així ho ha explicat Marc Antoni Malagarriga, un dels impulsors. La moció ja s'ha aprovat en mitja dotzena de consistoris catalans -a Navàs i Manresa, entre d'altres- i avui arribarà al ple de l'Ajuntament de Berga a través del grup de regidors no adscrits. El text presentat demana que l'Ajuntament, a banda de mostrar suport a la iniciativa per a la futura identificació dels parents desconeguts a la guerra civil, també faci difusió de la campanya amb l'organització de conferències, enviant una carta a totes les entitats del municipi, col·locant un bàner al web municipal que enllaci amb el projecte del Banc d'ADN, i formi i informi els treballadors de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà per tal que puguin informar els ciutadans i facilitar que els familiars interessats en tinguin coneixement.
Segons Malagarriga, l'únic objectiu és fer créixer el centenar de mostres genètiques que han recollit fins ara i permetre que es puguin identificar els cossos de les fosses exhumades fins ara. La regidora no adscrita, Ermínia Altarriba, assegura que han donat suport a la proposta perquè "es tracta d'una iniciativa que defensa la dignitat de les persones i que sorgeix de la societat civil".
