La notícia sobre el quadre que Picasso va pintar a Gósol que ha estat decomissat a Jaime Botín per la seva suposada exportació il·lícita ha passat pràcticament desapercebuda entre els veïns de la petita vila de l'alt Berguedà, immersa de ple en la seva festa major. Cap de dona jove és l'obra que el pintor malagueny va concebre a Gósol durant la seva estada de vuitanta dies entre el maig i l'agost del 1906, una pintura que mostra el rostre femení d'una veïna de la localitat que mai ha estat identificada i que cap de les persones consultades per aquest diari ha sabut situar.

De fet, el pas de Picasso per Gósol juntament amb la seva companya Fernande Olivier quan tenien vint-i-quatre anys es va difuminant amb el pas dels anys en el record dels gosolans per la desaparició de la memòria oral que en el seu moment podien aportar les persones que van conviure amb el pintor durant aquelles setmanes. Tal com concreta l'alcalde de Gósol, Lluís Campmajor, "la majoria de veïns que, per edat, podien recordar anècdotes i vivències que havien sentit explicar a casa ja són morts", i evidentment, tampoc queda ningú que hi convisqués directament.

Gósol té a la vora de cent habitants i la majoria, d'edat avançada, però molts també són nouvinguts que han aterrat a la vila per buscar nous aires i tranquil·litat. És per això que poc en queda, del pas del pintor malagueny pel poble berguedà, ara fa més d'un segle, més enllà de la literatura que s'ha escrit al voltant de la seva trajectòria i obra i dels estudis que se n'han fet amb el pas dels anys; de l'escultura de La dona dels pans al bellmig de la plaça Major -aquests dies embolcallada de garlandes de festa major-; i del Centre Picasso, el punt de referència per conèixer tots els detalls de la seva època dels ocres, la de Gósol, abans d'entrar al cubisme.

Entre els pocs testimonis indirectes de l'estada de Picasso a Gósol, Regió7 ha pogut conversar amb Pepa Clot, de 94 anys, treballadora de cal Tampanada durant prop de set dècades, la fonda on van allotjar-se Picasso i Olivier durant els mesos al Berguedà el 1906.