L'equip de govern de la CUP de Berga es veu obligat a assumir el pagament del crèdit concedit per l'Institut Català de Finances el 2003. El consistori el va avalar a la societat Inberga Tur que no l'ha tornat. Si Berga vol rebre l'autorització formal de la Generalitat per tenir estudis oficials de Conservatori, les classes del qual ja han començat, ha d'assumir el deute. Ara no pot rebre l'autorització ja que no pot acreditar la seva suficiència financera com li exigeix la Generalitat pel llast que suposa aquest crèdit impagat. Així ho ha explicat a Regió7 l'alcaldessa Montse Venturós. Si res no canvia, el consistori comprarà aquest crèdit (n'assumirà la titularitat).Encara no se sap quan el començarà a pagar ni amb quins interessos. Els detalls s'han d'acabar de negociar amb l'executiu català.
Tal com va informar aquest diari aquest juliol, després del canvi de govern a Berga, que va passar de CiU a la CUP, l'Institut Català de Finances (ICF) de la Generalitat va reclamar a l'Ajuntament el pagament de 1.165.000 euros corresponents al crèdit d'1,2 milions d'euros que va concedir l'any 2003 a la societat concessionària de l'hotel Berga Park i la part municipal de Queralt. Aquesta pool empresarial va presentar un concurs de creditors voluntari el 2012. La societat va deixar de pagar el crèdit el juliol del 2011 tot i que ja el 2010 havia deixat d'abonar dues quotes per valor de 24.187 euros que en aquell moment ja va assumir l'Ajuntament.
Després de setmanes de negociacions, l'actual executiu es veu en la disjuntiva d'acceptar allò inevitable: el pagament d'aquest crèdit. L'actual executiu espera poder pagar en 10 anys a partir d'una data per determinar. Hi ha una segona opció i és que el consistori condonés el deute a la Generalitat que actualment li deu 695.00 euros en subvencions. Aquesta és la preferida pel govern de Berga però primer l'hauria d'acceptar la Generalitat.La xifra baixaria fins els 470.000 euros.
Un cop Berga assumeixi el crèdit, la Generalitat emetrà un informe de solvència i el consistori rebrà el certificat de tutela financera del mateix executiu. Així, els estudis de grau professional de música que s'imparteixen des d'aquest setembre a l'Escola Municipal de Música serien oficialment reconeguts com a Conservatori. Aleshores, l'Ajuntament podria rebre les subvencions previstes per cada estudiant d'aquest centre compartit amb la Seu i Puigcerdà tot i que la titularitat és de Berga.
Una «errada» política
L´alcaldessa Montse Venturós ha lamentat «l´errada« i «la manca de responsabilitat política» que ha portat fins a l´actual situació per una decisió que va suposar «utilitzar l´Ajuntament que és de tots per avalar una empresa privada». Fruit d´això «ara els ciutadans hauran d´assumir el pagament d´aquest aval». D´altra manera la ciutat no rebria el reconeixement oficial de solvència perquè el Conseravtori sigui reconegut (i subvencionat) com a tal per la mateixa Generalitat.
Amb tot, ha matisat que la manca de solvència econòmica del consistori no només afecta el conservatori, «el problema no s´ha de focalitzar aquí», sinó que podria afectar qualsevol altre servei que requereixi l´informe positiu del servei de tutela financera del Govern.
La dirigent berguedana ha dit que aquesta «no és una bona notícia per a la ciutat» ja que implicarà que el deute d´Inberga Tur s´hagi de pagar amb diners públics. Montse Ventruós ha admès que haver d´assumir aquests pagament «va en contra del que nosaltres voldríem».
La batllessa ha dit que desconeix perquè el pagament del crèdit es demana ara i ha dit que «no veig implicacions polítiques» en el fet que l´ICF hagi demanat cobrar coincidint amb el canvi de govern a Berga.
El 2012 l´anterior govern de CiU primer va admetre en un ple a instàncies de la CUP no només que havia de pagar sinó que negociava amb l´ICF com fer-ho. Amb tot, posteriorment però, van canviar el seu posicionament i representants municipals va dir que mentre que no s´executés l´aval no calia pagar res. Fins ara.
Proposta aprovada en una sessió d’absències
La petició d’aval realitzada per Inberga Tur al consistori berguedà es va aprovar al ple del 19 de maig del 2003, en un dels darrers plens del mandat.Aquells quatre CiU i ERC havien governat coaligats .La proposta d’aval es va poder aprovar gràcies als vots favorables de l’oposició, PSC i PP en una sessió plena d’absències. En concret no van assistir al ple 2 regidors de CiU i 2 del PSC.
Al ple, la proposta va rebre els vots favorables de 5 regidors del grup de CiU: Josep Maria Badia (el batlle) l’aleshores regidor Juli Gendrau, Àngels Guitart, Pere Santacreu i Toni Llorens. Dels seus socis de govern també hi va votar a favor Ramon Plana (ERC) . De l’oposició hi van votar a favor els regidors del PSC Ramon Camps, Josep López, Andreu Escobet. D’aquest grup no van assistir al ple els regidors Jordi Simon i Manuel Fernández. També va tenir el suport de l’edil del PP Ramiro Ribera. Els regidors d’ERC Josep Xoy, Anna Roura i Rafael Llamas es van abstenir. A més, no van anar al ple dos regidors de CiU, Toni Barat i Josep Antoni Sabata. El 2012, Toni Barat va fer públic que no hi van anar en desacord amb el fet que l’Ajuntament avalés aquell crèdit. Tampoc van voler trencar la disciplina de vot i van optar per no anar a la sessió.
El llavors alcalde Josep Maria Badia (CiU) va dir que si els empresaris no paguessin el crèdit, l’Ajuntament recuperaria la concessió de la caserna i sense haver de tornar-los els diners de les inversions fetes amb fons propis de la concessionària. La realitat però ha estat una altra perquè les dues concessions estan judicialitzades. L’agost del 2012, l’ICF ja va reclamar als empresaris que paguessin de cop el que els faltava pagar del crèdit esmentat. El 2012 Inberga Tur van presentar un concurs de creditors voluntari.
