Fa més d'una dècada que els experts ja havien alertat que calia actuar per evitar el risc de desaparició de les petjades fòssils de titanosaure de Fumanya sud. La raó és la fracturació i l'erosió a què estan sotmeses perquè estan situades en una zona a la intempèrie i a 1.500 metres d'alçada. Aquesta circumstància fa que pateixin amb especial intensitat els embats d'unes condicions meteorològiques molt rigoroses i alhora contrastades.
El febrer del 2003, un grup de científics van llançar un primer advertiment per evitar la desaparició de les petjades. De fet, des del descobriment que en va fer el 1985 el naturalista berguedà Lluís Viladrich fins a aquell moment, la falta de protecció ja n'havia esborrat algunes. Per això van fer una crida amb l'objectiu que s'actués per preservar-ho. La demanda va tenir una resposta clara per part de d'aleshores director general de Patrimoni de la Generalitat, Marc Mayer, que va dir que el Govern català no permetria que aquest patrimoni es deteriorés. Els fets l'han contradit.
Tot això passava en un moment en què es va intentar fer una candidatura conjunta dels jaciments de Catalunya (entre els quals Fumanya), Castella i Lleó, Astúries, Aragó i País Valencià per aspirar a ser reconegudes per la Unesco, objectiu que no es va assolir. Els advertiments documentats del risc de desaparèixer que corria aquest patrimoni van començar el 2004. Va ser aquell any quan el Consorci de la Ruta Minera -creat el 2001 per cinc ajuntaments de la zona per treure profit turístic de les antigues explotacions mineres a cel obert on van aflorar les restes juràssiques al seu dia- va demanar als tècnics com havien de preservar les petjades. Un grup de restauradors i geòlegs van redactar un informe que van lliurar al departament de Cultura de la Generalitat i al consorci berguedà esmentat.
Es tracta d'un document anomenat "Estudi i Assaig per a la Preservació i Conservació dels Afloraments d'Icnites de Titanosaures de Fumanya". El treball analitza per què i de quina manera es degrada la roca de Fumanya sud on hi ha les empremtes fòssils de titanosaure, així com també els sistemes i productes que es podien utilitzar per evitar-ho.
El mateix 2004, el reconegut paleontòleg francès Jean Le Loeuff, que va visitar el jaciment per segona vegada des del 1995, va declarar a Regió7 que, si les petjades no es preservaven, en una dècada desapareixerien.
Posteriorment, el 2005, els tècnics van lliurar un projecte que hauria permès controlar l'erosió a base de drenar les aigües que es filtren per la paret. Aquest projecte, dut a terme per enginyers de mines, topògrafs i enginyers de camins, preveia actuar-hi per impermeabilitzar-la amb els drenatges. Aleshores aquestes obres tenien un cost d'uns 66.185 euros, segons ha explicat a Regió7 Oriol Oms, el geòleg coordinador d'aquest treballs a cura del grup de científics i enginyers que van investigar el jaciment la dècada passada. "Si s'hagués fet aquest drenatge no hi hauria hagut aquesta esllavissada", ha assegurat.
L'aigua que s'escola per la part superior de la paret "és un factor desencadenant" de l'esllavissada, a còpia d'anys s'ha anat infiltrant a la fractura per on la paret s'ha trencat i ha causat l'esllavissada, que ara, a més, s'ha vist afavorida per les darreres pluges. Per això es tan important controlar l'aigua, ja que en el seu dia a la part alta de la paret només s'hi van fer uns talussos de seguretat però no es va actuar per drenar l'aigua.
Per al seva banda, Àngel Galobart, cap del grup de recerca del mesozoic de l'Institut Català de Paleontologia (ICP), ha lamentat la situació actual. "Trobem a faltar que no s'hagi actuat a nivell de prevenció". Considera que l'esllavissada suposa "un toc d'atenció" sobre la necessitat que "les coses, el patrimoni s'ha de conservar" una crida que els tècnics "hem fet moltes vegades".
Galobart ha recordat que han publicat 15 articles científics sobre la riquesa d'aquest jaciment considerat únic a Europa i un dels més importants del món per la seva concentració de petjades de titanosaures, 3.500 però també per la presència d'ous, ossos, rajades, tortugues, cocodrils i fins i tot noves plantes com palmeres. Per a Àngel Galobart, el que cal fer ara, un cop hi ha hagut l'esllavissada, no presenta cap secret. "Això ja està mirat del dret i del revés. Ara, senzillament, el que s'ha de fer és desenterrar els informes i projectes que ja havíem fet i posar-se a treballar". Galobart fa referència als estudis i projectes elaborats la dècada passada i que no s'han executat. "Vam alertar i vam donar les eines per evitar la degradació", ha assegurat.
