La Marxa Som ja camina. Ahir a les 8 del matí una quinzena de persones, especialment provinents de l'àrea metropolitana de Barcelona, van iniciar la primera etapa de les 50 de què consta la columna de Llevant de la marxa i que els havia de dur de la plaça de Viladomat de Berga fins a Borredà.
La majoria dels caminants que van sortir ahir de la capital berguedana són persones que tenen previst seguir totes les etapes de la columna a les quals s'afegeixen alguns marxaires locals que participen només en els trams del seu municipi o comarca.
La Marxa Som és una caminada popular que té previst recórrer Catalunya a peu durant els mesos de juny i juliol, amb la intenció de portar l'exercici de trobar una fórmula de democràcia participativa que sigui efectiva per a la nova república catalana a totes les poblacions del país. Està estructurada en 4 columnes que confluiran el dia 31 de juliol a Montserrat.
La caminada, que du per lema "En marxa per un nou país on el poble decideix", s'inspira en el quarantè aniversari de la Marxa de la Llibertat del 1976, que va sorgir de la convicció que calia activar el poble per activar el país. L'esperit de la Marxa Som és que la democràcia representativa que tenim actualment no és suficient i que cal completar-la amb la democràcia directa, és a dir celebrant referèndums per temes concrets, i amb la democràcia participativa o deliberativa.
Però els organitzadors de la marxa també destaquen altres referents com la Marxa de la Sal, amb què Gandhi va recórrer més de 300 quilòmetres amb l'objectiu d'aconseguir la independència de l'Índia, o la Marxa de Janadesh, també al país asiàtic, en què van participar més de 25.000 caminants que demanaven al govern una distribució justa de les terres.
Darrere la Marxa Som hi ha un grup dels Amics del Camí, un col·lectiu que treballa des del 2003, inspirat per les idees de Xirinacs, per unir tot el país per una ruta de senderisme cultural. Aquesta ruta, que anomenen el Camí, ja està acabada, han georeferenciat més de 4.700 quilòmetres en la ruta troncal i han creat una aplicació que es pot descarregar per recórrer els trams que interessin.
Però la Marxa Som també forma part del projecte Reinicia Catalunya, i es coordina amb les entitats que integren aquesta plataforma com ara Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana, Juristes per la Independència, Parlament Ciutadà o Procés Constituent, entre d'altres.
Les quatre columnes
Després de la columna iniciada a Berga es posarà en marxa la columna de Ponent el dia 22 de juny a Puigcerdà, i la columna Sud l'endemà a Benicarló. La darrera de començar serà la columna metropolitana, que s'iniciarà el 3 de juliol a Barcelona. L'organització està pendent de la creació d'una nova columna que inclouria el territori de les illes Balears, i és que volen donar a la iniciativa la visió de Països Catalans.
La columna de Llevant, iniciada a Berga, és la més llarga de les 4 i recorrerà durant 50 dies 853 km per les comarques de Barcelona i Girona. La columna de Ponent, que té inici a Puigcerdà, recorrerà per les comarques de Lleida una distància total de 657 km. La columna que comença a Benicarló i que s'anomena columna Sud farà 636 km des del País Valencià i per les terres tarragonines fins a Montserrat. I la darrera columna que sortirà de Barcelona vol recórrer en 9 dies els 158 km que la separen del monestir bagenc. Les quatre columnes de la Marxa Som se serveixen de la infraestructura del Camí.
A cada població per on passa la marxa s'ha organitzat un Grup d'Acollida Local (GLA) format per entitats locals i persones a títol individual que volen col·laborar en la iniciativa. La seva tasca consisteix a organitzar la rebuda del caminants i a escollir els projectes socials que se'ls presentaran i ocupar-se del tema logístic, del sopar popular i de coordinar les activitats culturals i lúdiques que acompanyen el pas de la marxa. En la programació actual es preveu que siguin unes 315 les poblacions que rebin la visita de la marxa.
L'organització també ha demanat als GLA i als ajuntaments de les poblacions per on passa que determinin les places disponibles per menjar i dormir en espais públics o cases particulars en aquell territori. Així, si el nombre de persones que caminen supera aquestes places, els darrers caminants inscrits han de gestionar aquests temes pel seu compte.
En els actes locals es farà la lectura de les conclusions de les assemblees, i quan la marxa finalitzi totes les aportacions que s'hagin anat recollint es duran al Parlament en tant que institució democràtica legitimada, per tal que les tingui en compte de cara a construir un país millor.
Les assemblees
Les assemblees que generaran les conclusions que es faran públiques amb el pas de la Marxa Som s'hauran de fer abans de la data de pas de la caminada popular per la població. Es tracta d'agrupar els participants en grups d'unes 6 a 8 persones que puguin debatre sobre la necessitat d'incorporar la democràcia participativa al nou país o sobre qualsevol altre tema que sigui d'interès.
Es tracta de fer una prova que ha de permetre comprovar que aquest sistema és funcional i es podria implantar realment al nou país per tractar un o dos temes l'any d'una manera més participada. Així, la marxa es vol convertir en instrument per mostrar el potencial de la participació ciutadana.
