El 9 d'agost del 2006 la història va trucar a les portes del Berguedà. Tot i que modest, la comarca va tenir un paper simbòlic en la trajectòria de l'Estatut que avui fa deu anys que va entrar en vigor. La seva estrena després del tortuós procés de retallades que va patir es va fer a Sant Jaume de Frontanyà que aleshores ja era el poble més petit de Catalunya i que ho continua sent amb els seus 29 habitants censats. L'encarregat de la posada de llarg va ser Pasqual Maragall, l'aleshores President català.

"Crec que va venir de tant com vam arribar a insistir-li que ens agradaria molt que visités el nostre poble. Ell sempre deia que s'ho apuntava", explica a Regió7 el que llavors era l'alcalde, Ramon Vilalta. Fins que un bon dia "em va trucar el seu cap de protocol per dir-me que el President vindria a fer una declaració institucional a Sant Jaume. Allò no era pujar a fer un berenar com havia fet Jordi Pujol, sinó una visita oficial el dia que entrava en vigor l'Estatut! Vam estar encantats de la vida".

El llavors alcalde de Sant Jaume de Frontanyà recorda d'aquesta manera com va ser que el President català triés aquell petit punt del mapa al Prepirineu per fer-hi un acte com aquell. "Per a nosaltres va ser important perquè vam fer propaganda de Sant Jaume. Va ser una dia meravellós. Me'n recordaré tota la vida", assegura.

No van transcendir les raons per les qual la màxima autoritat de Catalunya va triar Sant Jaume per fer la posada de llarg del nou document i on el referèndum de l'Estatut, celebrat el 18 de juny del 2006, havia tingut com a resultat un empat de set vots a favor, set en contra i quatre butlletes en blanc. Sigui com sigui, Ramon Vilalta i la resta d'assistents a la proclamació del nou Estatut a Sant Jaume de Frontanyà (majoritàriament els veïns, polítics, periodistes i un grupet que es va manifestar en contra) van poder escoltar el President Maragall afirmar davant de l'església mil·lenària del poble que el flamant text "ens fa gairebé un estat". Aquell dia un cofoi Maragall va assegurar que el nou text estatutari permetria al país assumir el 80% de la seva despesa pública malgrat advertir que "no hi ha Estatut que valgui si darrere no hi ha les actuacions" i lleis necessàries per desenvolupar-lo.

"Tots sabem com va acabar allò", diu concís Vilalta. Ara, amb la perspectiva dels deu anys transcorreguts, l'exbatlle per ERC es mostra molt crític amb el procés sobiranista. "Amb la independència a la boca es viu millor però no es fa res. Si realment els polítics la volguessin, ja l'haurien declarat perquè hi ha una majoria independentista al Parlament, oi? Si hem d'esperar que Madrid ens la doni, no arribarà pas".

De moment, el que no arriba a Sant Jaume és la bona cobertura de telefonia mòbil. Fa deu anys la visita del President Maragall va traduir-se en un petit miracle: que aquell dia hi hagués cobertura. Tanmateix va ser un miratge perquè un cop acabat l'acte el problema es va reproduir. . "Només tenim cobertura al nucli de Sant Jaume. Jo ara estic a uns 800 metres i ja no se sent bé o gens", diu l'actual batlle, Rubén Lladós (ERC). El consistori treballa amb la Diputació i Movistar per tenir un repetidor amb Wi-Fi que donaria cobertura al 70% del poble. Lladós es mostra esperançat que aquesta solució arribi aviat i no hagin d'esperar 10 anys més, o bé, tal vegada, una nova visita presidencial.

Almenys la proclamació de l'Estatut va servir perquè l'església guanyés la il·luminació que s'hi va instal·lar aquell dia perquè el Molt Honorable pogués admirar bé l'interior d'aquest joia del romànic. I es conserva d'aleshores ençà.

En aquesta dècada, el poble ha crescut, tot i que poc amb dos naixaments. Sant Jaume té 29 veïns censats però només 17 hi viuen tot l'any. L'alcalde diu que "en aquest deu anys el que no ha canviat és la necessitat d'espavilar-nos, de buscar-nos la vida. El nostre principal motor econòmic és el turisme". I és que els elements que a priori es poden percebre com un handicap per als veïns com l'aïllament i la falta de serveis, paradoxalment són alhora una potencialitat per vendre's com un enclavament natural i tranquil. Lladós creu que l'Estatut de Sant Jaume "va ser l' última passa a fer abans del trencament, no hi ha possibilitats de parlar amb Madrid".