Els boscos amaguen molts secrets. Elements que poden passar desapercebuts per a la majoria de persones però que, en canvi, són importants per als guies de natura salvatge, instructors que lideren grups en expedicions a destinacions amb entorns hostils i sense contacte amb la civilització. Un excrement, una simple branca al mig d'un camí o una petjada poden ser determinants per localitzar una espècie animal en qualsevol racó de món o per conèixer quines són les espècies que conviuen en un entorn concret.

José María Galán va ser l'encarregat de dirigir ahir el taller de rastreig on van participar la trentena de guies de natura salvatge que fins diumenge assisteixen al congrés que ha organitzat, al Berguedà, la Wilderness Guides Association, l'organització internacional de guies d'entorns agrestos. Professionals del sector de la resta de l'estat, de Finlàndia, Holanda i Rússia comparteixen experiències i coneixements en aquesta trobada que ha de servir per posar en comú idees i gestar nous projectes. Així ho va explicar ahir a Regió7 Gerard Van der Berg, coordinador del congrés d'enguany, que s'ha celebrat a l'estat espanyol per primera vegada. "Tenim poques ocasions de trobar-nos tots junts, i aquest congrés serveix per conversar i traçar noves línies de treball", destacava.

Des de dijous, l'entorn i els boscos de Cal Companyó, al terme de Guardiola, són l'escenari dels diversos tallers que duen a terme instructors i tècnics del sector d'arreu del món. "Els boscos del Berguedà són perfectes per realitzar aquestes tècniques", va afegir. El primer taller va ser el dirigit per José María Galán. En grups petits, els guies de natura van haver de fer un rastreig per la zona i descobrir quines espècies es poden trobar a l'entorn a partir d'observar petjades, els troncs dels arbres, o fins i tot excrements. "Rastrejar no vol dir buscar per buscar, sinó que es tracta de saber trobar la informació útil per poder conèixer els animals i poder-los localitzar quan, per exemple, acompanyes un fotògraf que els vol retratar", relatava. "El més important és no tenir idees preconcebudes i refiar-nos del que trobem sobre el terreny, perquè per molt que ens diguin que aquí no hi ha guineus, pot ser que en trobis alguna", assegurava als participants.

Durant el cap de setmana es realitzaran altres formacions relacionades amb tècniques de supervivència, per a la recerca de persones, sobre primers auxilis i d'orientació sense instruments de navegació. Tal com va explicar Van der Berg, els tallers que s'imparteixen durant aquest congrés són alguns dels que s'utilitzen en els entrenaments de cossos policials, militars d'elit i equips de rescat i d'emergències.

I és que tots ells són guies de natura salvatge (o wilderness guides). És a dir, persones que han de tenir un nivell d'autosuficiència molt elevat i han de ser màxims coneixedors de l'entorn. "Nosaltres liderem grups en expedicions a l'Àrtic o al desert, i un cop ets a fora, depens de tu mateix i, si hi ha un problema, ets tu qui l'ha de solucionar. Com més informació tens, més saps interpretar i més capacitat de gestió i decisió tens", explicava Van der Berg.

Regular la professió

La professió de guia de natura salvatge està en auge a l'estat espanyol i a la resta de països d'Europa. És per això que un dels principals reclams del sector, a Espanya, és que es reguli aquesta activitat com, per exemple, ja s'ha fet a Finlàndia. L'objectiu és aconseguir que els tècnics disposin d'un certificat de professionalitat que verifiqui que es disposa dels coneixements necessaris.