L´Agrupació Teatral La Farsa segueix fent mans i mànigues per aconseguir presentar noves obres de forma periòdica. Els propers 30 d´abril i 1 de maig (ambdues funcions a les 19.30 h), emmarcat en els actes de la Fira de Maig de Berga, posaran sobre l´escenari la seva versió d´Aquí no paga ni Déu, una obra de Dario Fo. Els berguedans esperen omplir les dues funcions i, de fet, estan tan segurs que el públic gaudirà de l´obra que confien a poder repetir el setembre o l´octubre.

Aquí no paga ni Déu és un divertimento apte per a tots els públics, una obra d'humor amb molts gags, una sàtira surrealista que, alhora, té un rerefons polític molt fort que és vigent en l´actualitat. Com explica la directora de l'obra, Angelina Vilella, «fins i tot els clàssics escrivien d'una manera que és aplicable a molts temes actuals». L'obra se situa a l'inici d'una petita revolució a Itàlia -que va inspirar l'autor, en un moment d'inflació en què els preus no paraven de pujar, i els obrers veien com els seus sous anaven disminuint. Fartes de la situació, dues dones de famílies humils decideixen emportar-se sense pagar tot allò que troben en un supermercat. A partir d'aquí, passen mil i una històries amb les dues protagonistes, que intenten no ser enxampades pels seus marits, que no ho veurien amb bons ulls.

Els personatges principals són dos matrimonis, un de gran (Josep Maria Suades i Anna E Puig) i un de més jove (Èric Calderer i Sònia Ferrer), que s'espavilen com poden per tirar endavant en una situació precària. També destaca un altre actor, Sergi Selva, que interpreta un personatge que fa 4 papers de policia diferents, amb la qual cosa Dario Fo buscava jugar amb l'objectiu d'accentuar la precarietat del moment, a través d'aquesta persona que ha de fer diverses tasques.

«Vaig llegir l'obra 5 vegades», explica Vilella: «primer no la vaig entendre, després vaig pensar que era una obra simple... però finalment em vaig adonar que és molt complicada i més important del que aparenta», apunta. En aquest sentit, destaca que Dario Fo, premi Nobel de literatura l'any 1997, era un personatge que sempre va introduir en les seves obres un rerefons polític i molta intenció. «La gent ha de venir a trobar aquest rerefons, per més que no tothom l´hi voldrà trobar», explica Vilella.

La Farsa fa uns dos mesos que treballa en Aquí no paga ni Déu, fet que no és gens habitual. Amb La plaça del Diamant, com explica Vilella, per exemple, el procés va durar 10 mesos, en què van poder treballar amb calma. Per a aquesta darrera obra, però, la directora, els actors i la resta d'implicats han d´anar a contrarellotge, han d´assajar pràcticament cada dia, amb les dificultats que això planteja, per poder arribar al dia de l'estrena amb tranquil·litat i garanties.

La Farsa espera tenir la mateixa bona rebuda per part del públic que han tingut les darreres obres. «Ens la guanyem, la bona resposta del públic», assegura la directora, ja que, diu, escullen les obres «en funció del tipus de públic que té La Farsa, que té ganes de riure». Una demostració que és una feina que fan per amor a l'art és que «aconseguir que vingui molta gent s'ha de fer perquè gaudeixin del teatre, no pel fet de poder dir que ve gent», assegura.