L'Ajuntament de Berga manté la seva aposta per presevar la memòria oral de la Patum a través del testimoni de persones que l'han viscut des de diferents vessants i alhora fer un reconeixement a la seva tasca sovint callada i lluny dels focus de l'opinió pública.
Enguany, les persones que rebran l'escalf dels seus conciutadans seran Gregori Capdevila, molt més conegut com Mixu, que va ser cap de colla de la guita grossa del 1964 al 1990, i és membre d'una nissaga estretament vinculada a aquesta comparsa. També es reconeixerà Josep Carreras, primer regidor de Cultura del consistori berguedà de la democràcia. Es tracta de dos personatges que actualment són història viva de la festa berguedana.
Ahir, ho van explicar Mònica Garcia, regidora de Patum, Òscar Guijarro, cap de colla dels nans nous, i Jordi Selga, vocal del patronat i membre de la colla de la guita grossa. L'acte tindrà lloc el dia 24 de novembre, a les 8 del vespre a la Sala del Casino, i servirà per commemorar el dotzè aniversari de la proclamació de la Patum com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
L'homenatge inclourà la projecció de les entrevistes que s'han fet a aquests dos personatges. Hi expliquen les seves vivències i l'espectador es pot fer una idea fefaent de com ha evolucionat la festa berguedana amb més anomenada. Aquest material s'incorporarà a l'arxiu que el consistori preservarà per utilitzar-ho al futur centre d'interpretació de la Patum i com a document per conèixer la història de la festa. Posteriorment, en la celebració actuaran alumnes de l'Escola Municipal de Música de Berga.
La regidora Mònica Garcia va explicar que enguany aquest acte s'ha enriquit. «L'any passat vam rebre algunes crítiques constructives» per l'austeritat de l'homenatge. Enguany tindrà un guió més centrat en el reconeixement envers les persones triades i serà més festiu.
L'Ajuntament de Berga i el Patronat de la Patum van iniciar l'homenatge a persones vinculades amb la celebració l'any passat. Es va començar amb les germanes Camprubí i el fuster Camps. L'objectiu és recollir el seu testimoni en forma de «minidocumental».
La intenció del consistori és crear un arxiu de memòria oral patumaire. D'aquesta manera, s'enriqueix el patrimoni i es dóna contingut a la celebració de l'aniversari del reconeixement de la Unesco.
