La històrica fonda Marxandó «ajusta portes»

El més que centenari establiment romandrà tancat fins que hi hagi un relleu per a Maria Pérez, que es jubila, i Ramon Vilalta

04.12.2017 | 11:07
Maria Pérez amb el seu home, Ramon Vilalta, al menjador de la fonda de cal Marxandó

La històrica fonda Marxandó de Sant Jaume de Frontanyà, de la qual es conserven documents des del 1724, ha «ajustat portes» després de quatre dècades en mans de Ramon Vilalta Clotet (Sant Jaume de Frontanyà, 1949) i Maria Pérez Vinyals (Vilassar de Dalt, 1952). A la cuinera li ha arribat l'hora de la jubilació, i com que està una mica delicada de l'esquena, ha decidit que ja és hora que «faci totes aquelles coses que fins ara no havia pogut fer per falta de temps», com viatjar.

La fonda de cal Marxandó és una institució, un símbol del poble més petit de Catalunya, que atresora una joia del romànic com és l'església. Però ara no té relleu generacional. Les dues filles del matrimoni, la Lluïsa i l'Anna, de moment no volen continuar el negoci. Amb tot, els seus pares no perden l'esperança que ho puguin fer algun dia i per això diuen que «ajustem portes» i no pas que tanquen la fonda.

Vilalta ja fa tres anys que està jubilat. I ara és el torn de la Maria. El matrimoni va agafar la fonda el 1977 en unes condicions a priori poc favorables. A Sant Jaume no hi arribava la carretera, que «s'estava fent», només un camí, i tampoc tenien corrent elèctric, que no hi va arribar fins al 1983. A més, la fonda havia tancat a mitjan anys 60 quan es va morir la reconeguda cuinera de l'establiment, la Lluïsa, mare del Ramon. Per reobrir el negoci va caldre fer obres per posar el dia l'establiment.

El Ramon i la Maria van optar per establir-se a Sant Jaume perquè ell, professor mercantil que havia deixat Sant Jaume per anar a estudiar als Escolapis de Mataró, assegura que «estava cansat de comptar els calés que cobraven els altres». I la Maria, de Vilassar, la gran de quatre germans, volia deixar de ser mestra de primària a La Salle.

A Cal Marxandó sempre s'ha fet cuina tradicional de pagès i la Maria va «adaptar» receptes de la seva sogra –la Lluïsa–, com el fricandó o un plat que ja forma part del passat com el freginat (sang i fetge de porc amb ceba). Altres plats són clàssics com el pollastre de pagès. «Quan explico els meus principis sempre dic que vaig tornar deu anys enrere a la meva vida», diu la Maria, per les dures condicions de vida a Sant Jaume. A més, van infantar dues filles, van tenir molta feina. «Els principis van ser una mica durs» admeten. La Maria, filla de mar, explica que «els dos primers anys vaig passar molt de fred». Asseguren, però, que el negoci va arrencar amb empenta el 12 d'octubre del 1977. Aquell primer dia, Lluís Maria Xirinacs, que havia estat mossèn de Sant Jaume, va esdevenir el seu primer client. I amb el pas del temps, bon amic de la família.

Quatre dècades a la fonda


Ramon Vilalta diu que en aquests 40 anys «no hem estacat els gossos amb llonganisses però hem anat fent, amb la fonda». Un establiment que s'havia guanyat la vida amb mercaders i excursionistes i que en aquestes darreres quatre dècades ha entrat de ple en el fenomen de la socialització del turisme. «La carretera i la llum van marcar un abans i un després» per al poble. I per captar visitants l'església «és un reclam a escala internacional, ve gent de tot el món, fins i tot del Japó». Els clients majoritaris, però, són els de Barcelona i la seva conurbació, que busquen a Sant Jaume tradició, autenticitat, tranquil·litat i natura.

Treballar i viure al poble més petit de Catalunya «no suposa més dificultats», assegura el Ramon, malgrat la manca de serveis de tot tipus, perquè al poble no hi ha ni una sola botiga. Al contrari: diu que tot són avantatges i enumera, cofoi, els tres ítems que són els signes d'identitat del poble: natura, art i pau, «molta pau».

Els temps han canviat i també la clientela. «Abans els clients venien i parlaven. Ara el primer que fan és demanar-te la contrasenya del wifi», diu resignada la Maria. A cal Marxandó «hem obert sempre». El dia de festa setmanal ha estat el dimarts menys el juliol i agost. I han fet quinze dies de vacances l'any el juliol. A partir d'ara viuran «amb un peu a cada banda», entre Sant Jaume i Premià de Mar, on tenen casa.

El 2001 van celebrar els 150 anys d'aniversari oficial malgrat que hi ha documents del 1724 que acrediten que en aquest indret ja existia una fonda. De l'actual establiment en consta una llicència d'obertura de l'antiga Casa Fonda Marxandó a nom de Joan Clotet del juny del 1851. La nissaga de Ramon Vilalta ha estat vinculada a l'establiment des d'aleshores. I s'han forjat una clientela fidel. Aquesta setmana s'han acomiadat dels veïns i amics. Al llarg dels anys, la casa s'ha creat una reputació basada en l'amabilitat dels fondistes, la netedat de l'establiment i en una cuina casolana tradicional, de plat fondo. Ho recull Cèsar August Torres al volum Berguedà, valls altes del Llobregat, pàgina 144 de la Guia del Pirineu Català, en una edició del 1905: «L'hostal can Marxandó. Molt recomanable. Netedat en els llits i en el servei. Molt bon tracte i preus arreglats. Lloguen també cavalleries per a excursions».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema