L'última botiga que quedava a Lles de Cerdanya, Queviures Paco, ha abaixat definitivament la persiana. A partir d'ara, els gairebé 80 veïns del poble i aquells que hi resideixen en períodes de vacances o d'esquí, que poden arribar a sumar 500 persones en temporada alta, hauran de fer gairebé 10 quilòmetres per anar a comprar.

El nucli poblat més proper al qual poden desplaçar-se és Martinet, a 9,9 quilòmetres, i que en cotxe suposa un temps d'una mica més d'un quart d'hora, per un traçat sinuós de carretera de revolts, la LV- 4036, en la qual s'estan fent obres de millora.

Queviures Paco és un establiment familiar que va obrir a Lles fa 63 anys i que ha dit adéu perquè el seu propietari arriba a l'edat de jubilar-se. Si volia mantenir el negoci, i en complir 65 anys, la llei l'obligava a canviar el règim fiscal i crear una nova societat, una despesa que no pot assumir. "Hauria seguit però era impossible, em sap molt greu haver de tancar", explica Paco Olm, propietari de la botiga. Olm lamenta no haver pogut trobar ningú que volgués fer-se càrrec del negoci, principalment perquè "amb aquest ja són molts els pobles de muntanya que es troben en aquesta situació, sense cap botiga oberta. En poblets com Lles no només tanquen les botigues, sinó que també ho fan les escoles i la gent jove marxa, sap molt greu".

Durant tots aquests anys al petit establiment de Paco Olm s'hi ha pogut trobar de tot: fruita, carn, conserves, productes d'higiene personal però també premsa, fils de cosir i objectes de la llar. I ell fins i tot guardava la clau de l'església, per si mai era de menester obrir-la al degoteig de visitants que s'acosten a Lles en períodes de vacances i caps de setmana.

Olm tenia 16 anys quan va agafar les regnes d'un negoci que abans havien regentat els seus avis pares. I en tots aquests anys, la seva botiga s'ha convertit també en un punt de trobada per als veïns, un lloc per fer un cafè o una cervesa. Així doncs, no és estrany que dissabte els veïns de Lles, quasi tots clients habituals de la botiga, celebressin amb ell un comiat amb regust amarg. "Vam fer un berenar amb amics i clients, gairebé familiar", es mostra agraït del suport rebut Paco Olm.

"Sap molt greu", coincidien dissabte en valorar el tancament clients de sempre com Jordi Gómez o Daniel Olivera, per als que l'establiment era sens dubte un punt de trobada. També ho lamentava Ramon Sellés, veí i director de l'estació d'esquí de muntanya del municipi, qui confia que algú "s'animi a agafar-ne el relleu, perquè Lles és encara un poble amb molta vida, amb escola, bar i diversos establiments turístics. Estem molt tristos perquè en Paco no volia tancar però s'hi ha vist obligat".

Paco Olm diu, això sí, que els últims anys les grans superfícies i els supermercats li havien tret clientela: "molta gent ja acostuma a anar a centres comercials de pobles més grans i en botigues més petites hi compren productes determinats, puntuals, però quan a algú li faltava alguna cosa d'últim moment continuava venint, una de les darreres coses que vaig passar per caixa dijous al migdia [el dia en què va tancar] va ser, per exemple, un paquet d'arròs per a algú que el necessitava just llavors per fer el dinar", confessa.

Olm també parla de la dificultat d'estar sempre al peu del canó: "és molt sacrificat, no es pot tancar ni un sol dia, per això en principi no hem trobat ningú que vulgui continuar el negoci", conclou.