El Museu Cerdà de Puigcerdà acull fins a final de mes una exposició sobre un dels patrimonis més desconeguts de la Cerdanya a pesar de las seva importància: el jaciment paleolític de Monlleó.

Per als amants del patrimoni cultural, la Cerdanya és essencialment esglésies romàniques i restes íberes i romanes. Molts visitants que rep els caps de setmana busquen els camins i turons on s'amaguen els petits temples. Però la vall també té una riquesa patrimonial molt anterior, que parla als historiadors i arqueòlegs dels primers pobladors: els cerdans de fa 20.000 anys.

El jaciment prehistòric de Montlleó és a Prats i Sansor, sobre un turó estratègic que domina la plana ceretana a l'est i a l'oest. Es tracta d'un els principals jaciments del paleolític superior del Pirineu. Des de fa 20 anys diverses campanyes d'excavacions al jaciment han permès configurar el tipus de població que van establir a la vall aquells caçadors. En una de les últimes campanyes s'hi van trobar eines de pedra, una llar de foc, estris manufacturats, com un penjoll fet amb amb una urpa d'ós i un altre amb una dent de cérvol, i un crani d'un herbívor amb una part de les banyes.

Ara, el Museu Cerdà recupera bona part dels vestigis trobats a Montlleó per recordar als cerdans i visitants la importància del petit turó que, tot i ser molt visible des de la carretera de Prats, poca gent coneix. L'exposició «Montlleó: el paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica» presenta un resum didàctic de les dues dècades de treballs per part de la Universitat de Barcelona i el mateix Museu Cerdà.

Així, les troballes exposades mostren que, contràriament al que es creia, els pobladors de la vall ho van fer amb una certa estabilitat i no recorrien la conca alta del Segre tan sols de passada. Les restes trobades evidencien que l'assentament pot tenir una antiguitat superior als 20.000 anys, la qual cosa el converteix en un dels més importants de l'època al vessant sud del Pirineu.

Els plafons del Museu Cerdà expliquen als visitants l'evolució de la població a través dels milers d'objectes que s'han trobat al jaciment i que constaten que era caçadora, que utilitzava eines domèstiques i treballava els materials amb finalitats ornamentals.

L'exposició té com a comissari el doctor en prehistòria per la UB i codirector de la mateixa excavació de Montlleó, Xavier Mangado.