Dos personatges misteriosos arriben a Cardona per recuperar la Mare de Déu del Patrocini, una talla gòtica convertida en patrona de la vila després del saqueig de Marsella de l'any 1423 a mans de l'exèrcit d'Alfons el Magnànim. D'on va treure la idea per a aquesta novel·la?
L'any 2006 vaig veure un 30 minuts amb la meva dona sobre els papers de Salamanca. Sempre he cregut que en els conflictes cal saber-se posar en la pell dels bàndols, i vaig pensar que podia escriure sobre algun fet similar.
Novel·la històrica?
No sóc gaire d'etiquetes, però en cap cas aquesta. L'acció central es desenvolupa l'any 2009.
Un cardoní nascut el 1971 escrivint sobre Cardona. Va sentir pressió per ser fidel a la història?
Bé, hem de partir de la base que el fet que la Verge provingui de Marsella és més llegenda que altra cosa, no hi ha documentació que ho certifiqui. Tot i això, la novel·la vol ser rigorosa amb la veracitat dels esdeveniments.
Fins al punt de condicionar-li el vessant més creatiu?
No, no, i tant que no. Fer ficció és el més divertit, hi ha moments d'èxtasi. La novel·la va anar creixent a mesura que l'escrivia.
Això és un tòpic.
Però és cert. Jo avançava al mateix temps que la història.
Poc amic de fer esquemes?
Si segueixes massa uns esquemes previs tot plegat pot resultar molt avorrit. Jo he arribat a riure i plorar, mentre escrivia, i n'he gaudit molt, de l'experiència.
L'infern d'alabastre és la seva primera novel·la. Quina lliçó n'ha tret per a la següent?
He après que cal perfilar millor els personatges, traçar-los bé.
Va costar trobar editorial?
Quan vaig tenir el text redactat el vaig deixar a gent que sempre em llegeix amb esperit crític. Jo, fins ara, sobretot he escrit teatre, de manera amateur. Però quan dues amigues em van dir que se l'havien llegit d'una tirada, vaig veure clar que havia de tirar endavant. Vaig repartir un resum per diverses editorials i finalment els d'Alrevés em van contactar dient que els interessava el projecte i que volien veure la novel·la sencera.
Emprenedors ho són. A la contraportada han escrit que la seva és una novel·la que es va destapant a l'estil d'El codi da Vinci.
No m'agrada, no hi té res a veure. Ara bé, la vaig llegir i em va agradar l'expectació que genera en el lector. Això és el que busco en una novel·la.
Dan Brown va posar dels nervis la jerarquia catòlica. Vostè ha escrit amb afany polèmic?
En absolut. Qui vol polèmica, fins i tot en el Parenostre n'hi trobarà. De fet, en la presentació del llibre al poble, el rector va agrair que hagués tret la Verge de l'àmbit religiós i l'apropés a la gent.
Una novel·la només per Cardona?
Espero que no, la intenció és que transcendeixi.
