L

a pel·lícula Els jocs de la fam es basa en una novel·la per a joves que porta el mateix títol i que és el primer volum d'una trilogia. Fou publicada en català el 2009 i arribava amb els comentaris elogiosos d'autors com Stephen King i Stephanie Meyer, amb el ressò d'una bona acollida al seu país i la traducció a diversos idiomes. L'autora, Suzanne Collins, era desconeguda aquí. Abans de posar-se a escriure novel·les per a joves, havia treballat com a guionista de programes infantils de televisió.

Els ingredients d'Els jocs de la fam li permeten arribar no només a joves sinó a un públic ampli i variat. Treballa un tema que desvetlla l'interès morbós de qualsevol lector, i ho fa amb gran domini del ritme, el llenguatge i la psicologia dels personatges. L'acció se situa a Panem, una nació creada sobre les cendres del que va ser Nord-Amèrica, on el poder es concentra en una capital rodejada per dotze districtes sotmesos a ella. Cada any, s'hi celebren Els jocs de la fam, que duren uns dies i tot el país els veu per televisió. "Les seves regles són senzilles... Cadascun dels dotze districtes han de lliurar un tribut, un nen i una nena que són empresonats en un vast circ que ho pot encloure tot, des d'un desert fins a un paisatge glaçat. L'últim que es manté dempeus, guanya... La seva gràcia és veure com els tributs elegits es maten els uns als altres", diu el llibre.

Collins agafa el model dels programes televisius com Gran Hermano, La isla de los famosos... on les càmeres observen el que fan els elegits, fins i tot els moments més íntims, tan sols per aconseguir audiència i tenir el país distret, i ho aplica en una situació tan cruel que gira al voltant de l'enfrontament i mort dels participants. L'obra està narrada en primera persona per Katnis, una protagonista procedent d'un dels districtes més pobres. I si bé hi ha acció i aventura, la novel·la és força reflexiva. Katnis dona tombs a la seva situació actual i passada, a les relacions amb els éssers més propers, a les iniciatives que pren en el joc, als seus sentiments, a l'actitud canviant dels personatges en una situació límit... La seva veu és molt potent, crítica i rebel amb el sistema que governa Panem, alhora que continguda per tal d'intentar sobreviure.

Collins aconsegueix captar l'interès per la tria i desenvolupament del tema, però sobretot per la força de la protagonista. Ens remet a obres similars: clàssiques, com Momo de Michael Ende, o més actuals, com El siurell del vent de William Nicholson. L'únic que li pesa, a estones, és la contenció, tant pel que fa a l'alentiment del ritme com pel que fa a l'ocultació d'informació, amb l'objectiu d'allargar el nombre de pàgines i deixar portes obertes a la continuació.

A aquest primer volum, en segueixen dos més: En flames i L'ocell de la revolta. I tot el conjunt ha esdevingut una de les trilogies més reeixides dels darrers temps, on s'aborda un món aparentment futur però amb ingredients que l'acosten al present, on tot el poder recau en qui controla la informació. Per als personatges és més eficient mostrar una imatge impactant per televisió, que no portar a terme una acció èpica. Els jocs de la fam es podria etiquetar com a novel·la d'aventures del segle XXI.