El lingüista mallorquí Joan Veny va ser reconegut ahir amb el 47è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per l'"excel·lència de la seva obra científica" i per la seva "dedicació amorosa a la llengua catalana", en paraules de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, promotors del guardó.
Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Veny ha fet recerca en el camp de la dialectologia, l'edició de textos i la història de la llengua i ha dedicat una atenció especial a l'etimologia. A més de ser responsable de la part catalana de diverses recerques internacionals sobre geolingüística, Joan Veny dirigeix l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) juntament amb Lídia Pons, que va iniciar el recentment desaparegut Antoni Maria Badia i Margarit. El filòleg va rebre la Creu de Sant Jordi el 1997 i el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears el 2009.
Veny és continuador de l'ingent obra de Joan Coromines, de qui ahir es va declarar "admirador"; a Badia i Margarit el va definir de "mestre, mentor i amic". "Si avui sóc aquí és gràcies a la seva amistat i al seu mestratge", va deixar clar tan bon punt va començar el seu discurs. Nascut a Campos (Mallorca) el 1932 i professor de la Universitat de Barcelona durant més de quatre dècades, Veny va mostrar la seva "profunda satisfacció" pel reconeixement d'un jurat "condescendent i generós" amb la seva persona. Per a Veny, la llengua catalana viu "moments difícils" però espera que "en un futur més o menys proper de llibertat puguem viure una llengua en tota la seva normalitat". Per a Veny, a Catalunya existeixen "problemes, però possibilitats", mentre que en altres punts de la península com València o a les Illes Balears "les coses no pinten bé".
