La biografia de Barcelona té en la destrucció del call jueu un dels episodis més infamants. Del 5 al 9 d'agost del 1391, la multitud va assaltar i saquejar una comunitat amb molts segles de presència a la ciutat i va anticipar la definitiva expulsió que els Reis Catòlics van decretar el 1492 per a tot el territori de la corona. L'historiador Josep Alert (Igualada, 1966), resident a Manresa des de fa molts anys, exposa aquests fets en la guia La Barcelona jueva però, alhora, transcendeix la limitada cronologia habitual i detecta el rastre deixat a la capital catalana per una religió i una cultura més antigues que la mateixa fe cristiana i amb "més de mil anys de presència ininterrom-puda". El llibre, prologat per Pilar Rahola, està editat per l'empresa manresana CatEmocions, el segell Cossetània i el servei de publicacions de l'Ajuntament de Barcelona, i se n'ha fet una versió en anglès patrocinada per la firma ICL.
"Hi ha una seixantena d'espais físics a Barcelona que conserven el record, material i immaterial, de la presència jueva", va explicar ahir Josep Alert, que afegeix que "el tòpic associa la història jueva de la ciutat tan sols al període medieval". La realitat, però, és una altra i l'autor ressegueix el destí d'aquesta comunitat al llarg dels segles posteriors a la gran desfeta del segle XIV.
La Barcelona jueva és una guia "per a la gent que té un vincle amb l'univers jueu i per a aquells que sentin curiositat per conèixer-lo, un llibre per redescobrir la ciutat", i apareix uns mesos després del volum inaugural de la col·lecció Barcelona Cosmopolis, que Josep Montoya va dedicar al llegat francès. Tal com avançar Josep Huguet, responsable de CatEmocions, "a final d'any ha de sortir La Barcelona italiana i, a començament del 2017, la britànica".
Segons va apuntar Alert, "avui en dia hi ha quatre comunitats jueves i unes cinc mil persones que professen aquesta fe". Entre aquesta realitat i els esdeveniments del 1391 hi ha una història marcada per la diàspora i la repressió, però també pel ressorgiment que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial en una Barcelona que vivia un moment d'expansió econòmica. "No descobrim dades noves, però sí que divulguem molts coneixements que restaven dispersos", va anotar Josep Alert.
Recer de fugitius
El relat arrenca en una data tan llunyana com el segle V, quan van arribar a la costa catalana jueus migrants de l'altra cantó de la Mediterrània. L'adveniment de la Barcelona comtal, després de l'etapa visigòtica i la dominació musulmana, va implicar també la puixança de la comunitat, que va assolir un paper molt destacat en la vida econòmica, política i cultural. Durant l'edat mitjana, i fins a l'ensulsiada del 1391, el call va ser l'espai exclusiu dels jueus. En els segles següents, la Inquisició es va convertir en un flagell implacable.
Ja en el segle XX, van aterrar a Barcelona molts jueus que fugien de l'antisemitisme nazi, tot i que els esperava una Espanya on també imperava el feixisme. L'esperança d'escapar de la mort va dur milers de persones a creuar els Pirineus i trobar un recer en una ciutat que "era un niu d'espies dels dos bàndols en lluita".
La intenció de la guia "no ha estat la de proposar itineraris sinó indicar localitzacions, que en certs casos no tenen un rastre físic sinó que són evocatius". Segons Alert, "el turisme jueu es caracteritza pel fet que té interès per saber coses del seu poble allà on va". No és en va que aquest perfil de visitant està a l'alça i el llibre pot ser-li d'utilitat per entendre el passat de la que va ser "la comunitat jueva medieval més important de l'Europa del sud, un pol internacional de cultura.
