Són amants dels 35 mm i del projector analògic però aquesta temporada han fet una aposta per les estrenes. I les pel·lícules de darrera fornada "són digitals", explica Enric Tierz, membre de la junta de Cineclub Manresa. Així, la programació que obre el curs de l'entitat manresana comença a la Plana de l'Om i deixa oberta la intenció d'acabar-la al Conservatori, en 35 mm. Ja es veurà.

Després d'un any de celebracions, amb el seixantè aniversari de l'entitat encara fresc, Cineclub ha preparat una programació que inclou altes dosi de documental "reflexiu"; cinema d'autor, amb títols no estrenats comercialment, com La propera pell, d'Isa Campo i Isaki Lacuesta; retorns en plena forma, com el de José Luis Guerin a La academia de las musas i films per als addictes a Sitges, com The tribe i La invitación.

Entre els plats forts d'aroma local, l'estrena a Manresa de dos treballs de creadors de la ciutat. D'una banda, el premiat llarg Paciente (2015), del director d'origen colombià Jorge Caballero, que obre la programació el 2 d'octubre i que s'ha pogut veure en el darrer DocsBarcelona i en la Setmana del Cineclubisme, i que narra el periple burocràtic que pateix la mare d'una noia malalta de càncer terminal; i, de l'altra, Tots parlen del final (2016), un curt d'Enric Roca, veterà membre de cineclub, que es va projectar en l'acte commemoratiu del 60è aniversari i que ara "tindrà l'oportunitat de veure tothom", subratlla Tierz. Prenent com a referència la desapareguda Sala Ciutat -antiga seu de l'entitat-, el curt fa una mirada al tancament de sales de cinema al país. El curt de Roca es veurà després d'un altre documental "cinèfil"; el que signa Kent Jones i que recull la trobada entre Hitchcock/Truffaut.

Entre les sorpreses, la del darrer cinema català, Les amigues de l'Àgata (que signen quatre directores) i dos migmetratges del francès establert a Barcelona Andrés Bartos.