Parlar d´Armin Greder (Suïssa, 1942) sense pensar en l´impacte del seu llibre més conegut, L´illa (Lóguez, 2003), és gairebé impossible. Veure imatges seves allunyades del dibuix amb carbó, de taca expressionista, d´històries tan brutals i crues com La ciudad (Océano Travesía, 2012) no ens és habitual. Però més enllà de la seva obra més crítica i subversiva Greder firma un àlbum il·lustrat dirigit als més petitons, que va néixer de forma casolana com a divertiment per als seus néts.
Una serp s´acaba de despertar de la seva letargia i busca companyia. Comença així un passeig, al llarg d´un jardí, que es converteix en un joc d´endevinalles visuals. Figures llargues que imaginem serps esdevenen altres objectes just en girar la pàgina.
El format quadrat i el joc que proposa m´ha recordat el clàssic de Iela Mari Como que te como de 1980, inclòs a Historias sin fin (Anaya, 1998), tot i que Greder va una mica més enllà.
D´entrada, aconsegueix dotar de certa personalitat el personatge principal, la serp, oferint un gran ventall d´expressions facials molt agut i ajustat.
Després, tot i que busca la claredat i elegància de la pàgina en blanc, és capaç de crear-nos l´efecte de passeig i de jardí afegint petits elements dibuixats fora de marge.
I, per acabar, no es conforma amb el joc d´endevinar què és allò que pot semblar una serp però que no ho serà, sinó que ens reserva una escena final que dóna sentit a tot el joc i es converteix en una petita i suggeridora segona història paral·lela.
