Joan Lázaro (Manresa, 1944) presentarà el seu setè disc, que es titula Camins de somnis (Audiovisuals de Sarrià), avui a 2/4 de 8 del vespre al teatre Conservatori de Manresa amb La Principal de la Bisbal, cobla que ha gravat les composicions. El repertori del concert el configuraran sis temes del disc de Lázaro i les sardanes escollides per Francesc Cassú, director de la cobla gironina, com La gran il·lusió de Ricard Viladesau i La festa de les trompetes de Leroy Anderson, entre d'altres. El compositor manresà és la tercera vegada que grava un disc juntament amb La Principal de la Bisbal. El seu primer àlbum, del 1995, també ho va fer acompanyat d'aquesta cobla.
Durant tres anys, Lázaro ha treballat en les composicions de Camins de somnis, que segueixen el mateix estil musical que els últims discos del manresà, amb sardanes molt alegres i balladores. «Amb els anys, he guanyat més bagatge, i ara les cançons són més plenes que no pas la música que feia al principi», explica Lázaro.
El títol del nou disc el va escollir perquè «volia ser original, m'agrada sortir del tòpic. Hauria estat massa fàcil que es digués S ardanes de Joan Lázaro». Així que va optar per traslladar l'oient en els itineraris que condueixen als somnis. «Per a mi, cada sardana és un somni, un repte des que la començo davant del piano fins que l'acabo». Les dotze composicions són dedicades a persones d'arreu de Catalunya o entitats del món sardanístic. Amb això, vol seguir reforçant el somni que suposa per a ell i amb la voluntat que també ho sigui per a la resta de gent. «Vull que sigui com un somni per a ells, un regal per a les persones o organitzacions que els dedico la sardana». En clau manresana hi ha la composició Finalbertsari que inaugura el disc, i que juga amb el nom de Fina Torrescasana i Albert Giralt, una parella que va fer 25 anys de casats.
«La sardana no s'està perdent»
Lázaro discrepa del corrent que assenyala que el futur de la sardana és gris i que és una tradició que s'acabarà perdent més d'hora que tard. Considera que a la sardana encara li queda un llarg camí per recórrer, no el preocupa gaire que un gran gruix de la joventut no hi mostri interès i no fa cas dels profetes que anuncien la seva fi. «La sardana no s'està perdent. Quan tenia 15 anys, ja hi era aquest debat. El món sardanístic sempre ha anat molt per lliure, cada entitat ha fet sempre la guerra pel seu compte, però la tradició segueix viva», opina Lázaro.
El compositor manresà creu que hi ha massa actes de sardanes al llarg de Catalunya i que s'haurien de reduir per concentrar molt més públic. «Cada cap de setmana hi ha 15 o 20 actes entre aplecs i concerts. Si se'n fessin tres, estaria ple a tots els llocs. El mercat sardanístic és el que és, i no podem anar a tot arreu. El públic queda reduït i escampat per la multitud d'actes que es fan».
