Riccardo Muti va portar la batuta ahir al matí en el tradicional i glamurós concert d'any nou de Viena i va anunciar que era l'últim cop que afrontava el repte. Seguidament, però, va avisar que hi ha dos tipus de persones a les quals no es pot fer gaire cas: els crítics i els directors d'orquestra. Dídac Mirallas no tindrà la mateixa temptació: el jove responsable de la banda de la Unió Musical del Bages es va estrenar en un concert de cap d'any anit a un teatre Kursaal ple i va demostrar que estava esprement a fons el plaer de l'experiència. Segur que l'any vinent hi torna.

La no menys tradicional Marxa Radetzky, de Johan Strauss pare, va cloure dues hores de música que la formació manresana va regalar als vuit-cents espectadors congregats al teatre del Passeig Pere III, demostrant un 1 de gener més que la ciutat vol tenir la seva ració anual de concert d'any nou. La vetllada va combinar peces més solemnes amb d'altres més festives, i va tenir la col·laboració del tenor Paco Martínez i mitja dotzena d'integrants del Ballet Jove de Navarcles, que dirigeix Loli Rubio.

Els concerts de Cap d'Any marquen un perfil propi i un to elegant que s'expressa tant al repertori com en l'escenografia. Però aquestes cites es permeten també algunes llicències que l'apropen a una trobada distesa entre un públic enfarfegat de dinars i una banda que gaudeix, en una data tant assenyalada, d'un dels punts culminants de la temporada.

Per a Dídac Mirallas, ahir va ser un dia especial. Fins al moment, havia participat del concert en diverses ocasions com a clarinetista. Però aquest cop es va vestir el frac del director i va comandar el mig centenar d'instrumentistes que van arrencar amb el Cor de pelegrins, de l'òpera Tannhauser de Wagner, i van acabar amb un popurri nadalenc i l'esmentada i emblemàtica Marxa Radetzky. Entremig, peces de passatges tant coneguts com Le célèbre adagio, d'Albinoni; el Funiculì funiculà, de Denza, interpretat pel tenor Paco Martínez; i l'intens i famós adagio del Concierto de Aranjuez, amb trompeta solista.

També hi va haver temps per incloure una tassa de cafè i la cullereta com a instruments de la Coffee serenade, de Ted Huggens; i dues composicions juganeres a partir de dos tótems de la música clàssica, com Mozart i Beethoven. D'una banda, Mozart pop sym- phony, de Shakashi; de l'altra, la singular combinació de la 5a Simfonia de Beethoven i el Mambo 5. La banda de la UMB, amb 21 anys de trajectòria, va arrencar així sonors i merescuts aplaudiments dels concurrents.