La guerra va capgirar moltes vides i va escapçar amistats que, tot i això, es van saber retrobar al cap dels anys. Com la que van protagonitzar Francesc Farreras i Duran i Joan Planas, germà del periodista assassinat pels anarquistes Josep Maria Planes (l'únic de la nissaga que es va canviar la a final del cognom per la e). Un nou treball de recerca de l'Associació Memòria i Història de Manresa permet que, a partir d'avui, es pugui consultar a la pàgina www.memoria.cat l'intercanvi epistolar que els dos personatges van mantenir als 70 del segle passat, dècades després que el franquisme posés entre l'un i l'altre una barrera de milers de quilòmetres.

Francesc Farreras i Duran va néixer el 1900 a Manresa i va morir el 1985 a Cuernavaca, la localitat mexicana a la qual es va exiliar després de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. Durant la seva prolífica trajectòria política va ser diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana (ERC) i secretari de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Generalitat que presidia Francesc Macià. El 1944, després d'estar-se una temporada a França, va creuar l'Atlàntic, on va fundar el segell Edicions Catalanes de Mèxic i Monografies Bages i, el 1954, va ser escollit president del Parlament de Catalunya a l'exili. Un càrrec al qual va renunciar el 1980 quan es va rehabilitar la Generalitat.

En la Manresa republicana, Farreras va fer amistat amb Joan Planas en coincidir «en diverses iniciatives culturals, periodístiques i polítiques, especialment a la Joventut Nacionalista de Manresa, i en la redacció del setmanari Joventut, portaveu d'aquesta formació política, que havien impulsat, entre d'altres, Farreras, Planas i Ignasi Armengou», tal com explica el web. Planas va arribar al món el 1898 a Santpedor, es va traslladar a viure a Manresa i, posteriorment, a Barcelona -hi va morir el 1977-, on va exercir com a advocat i cap del Servei de Recaptació de Barcelona i província.

La recerca realitzada per Joaquim Aloy per a memoria.cat va permetre trobar a l'Arxiu Nacional de Catalunya un epistolari de 20 cartes, deu de cadascun d'ells, que no s'havien publicat senceres fins ara (només els fragments referents a l'assassinat de Josep Maria Planes). Les missives estan escrites entre final del 1970 i inici del 1977, tot i que curiosament no n'hi ha cap del 1975 i el 1976. De fet, només n'hi ha una, la darrera, posterior a la mort de Franco i data del gener del 1977.

D'aquesta manera, dos amics de tota la vida van continuar el vincle malgrat que un escrivia des de Barcelona i l'altre des de Mèxic. En les epístoles, tracten des dels records de joventut i l'activitat política a la Catalunya d'abans de la guerra fins a esdeveniments actuals com la mort d'Alfons de Borbó, germà del futur rei Joan Carles.

En l'esmentada última carta del gener del 77, Planas diu al seu amic que té «l'esperança de tenir-te aviat a la nostra terra». El santpedorenc va morir aquell mateix any i Farreras i Duran va traspassar el 1985 sense haver tornat a Catalunya. El contingut de totes les cartes i altres informacions es poden trobar a www.memoria.cat/farreras-planas.