Guillem Cabrera Espinach, jove ballarí de Sant Salvador de Guardiola, ja té 14 anys i ja fa dos cursos i mig que estudia a la prestigiosa escola del Royal Ballet de LondresRoyal Ballet de Londres. El seu somni es manté intacte: arribar a formar part de l´elenc professional de la companyia londinenca. I, ara per ara, va pel bon camí: ja li han comunicat que ha superat les proves que li asseguren dos cursos més en aquest centre d´alt rendiment. Això vol dir que podrà completar la formació a l´edifici de White Lodge, al parc de Richmond, per a estudiants d´11 a 16 anys. Quedarà per endavant una segona etapa d´estudis, a la seu de l´escola del Royal Ballet al Convent Garden, al centre de la capital britànica, on es formen els ballarins dels 16 als 19 anys.

Fins ara, el nivell artístic de Guillem Cabrera era avaluat d´any en any, però aquest cop li asseguren dos cursos per a la preparació d´un examen de final d´etapa educativa a la Gran Bretanya anomenat GCSE (Certificat General d´Educació Secundària). «Recomanen que quan comences la preparació per a aquest examen, que és de dos cursos, no canviïs d´escola», explica Cabrera.

El jove ballarí destaca que, des que va començar, «cada any fem passos, combinacions de passos i coreografies més difícils. T´has d´esforçar més, però també és més divertit perquè et vas acostant més al que fan els grans i quan mires un ballarí fer els passos que estàs començant a aprendre et fa sentir que estàs un pas més a prop d´arribar-hi». El seu pare, Germà Cabrera, l´escolta i exclama: «Que bé que parles!». I el cert és que des que Regió7 va donar a conèixer en primícia que havia estat admès a l´escola del Royal Ballet, el 18 de juny del 2015, Guillem Cabrera s´ha fet gran. A més de la lògica estirada, ha hagut d´aprendre a espavilar-se en la seva vida a l´internat, lluny de la família. «El nostre Guillem petit ja no el tenim, ja és un noi que té la seva forma de viure, de vestir i d´expressar-se», cor-robora el pare.

Ara ja no s´enyora, com al principi. «M´agrada estar aquí, amb la família i els amics, però allà m´ho passo molt bé, és com una segona família i m´hi sento còmode. A més, hi tinc més oportunitats per ballar», assegura el ballarí. I, com que cada any li han anat donant 15 minuts més per anar a dormir més tard, és una oportunitat per trucar els pares o bé xerrar amb els companys «perquè és l´única estona que tenim de descans». Són quatre hores de ballet diàries, de dilluns a dissabte, més les classes acadèmiques. Entre els privilegis que ha anat guanyant, també hi ha el de poder sortir els caps de setmana sense la supervisió de cap mestre, però, això sí, en grups de tres companys. I, entre les novetats, l´afegitó de la dansa contemporània al ballet clàssic, que és el preponderant.

Tres cops «El Trencanous»

A més, Cabrera ha tingut la sort que, durant els tres cursos, per Nadal s´ha programat El Trencanous a la Royal Opera House, un teatre amb capacitat per a uns 2.300 espectadors. No és habitual que aquest ballet clàssic es posi en escena tres anys seguits, però així ha tingut l´oportunitat d´actuar-hi al costat dels seus companys. «Ha estat molt xulo perquè vius l´experiència de fer papers diferents i cada cop més importants, tot i que només sortim en una escena. He passat de fer de soldat petit a convidat de la festa, i aquest any vaig poder fer de capità dels soldats».

Però res d´això és comparable a Frankenstein, un espectacle per al qual va ser escollit pel coreògraf Liam Scarlett per fer del germà petit del científic creador del monstre en vuit de les deu funcions programades. I tot això en el seu primer any a Londres. Ara en queda el testimoni en les crítiques dels diaris, que el qualificaven de «seductor», i en el DVD enregistrat. «M´ho vaig passar molt bé i vaig poder sortir a saludar al final mentre el públic aplaudia. I jo no vaig fer pas tot el ballet. M´imagino els professionals, després de fer tot el ballet, que diuen que és com fer dos partits de futbol sense parar, supercansats. Sentir la gent aplaudint et fa sentir orgullós de tot el que has treballat pel ballet. És impressionant, i val la pena».