El valor d’una Patum que caigué en l’oblit

D’històries (i de músiques) de la Patum de Berga en sortiran sempre de sota les pedres. El cas més recent: la descoberta del músic Lluís Gual a l’arxiu de Ramon Miquel Safont de les partitures de tres balls patumaires que fa prop d’un segle que no s’interpreten (vegeu Regió7 del 23 de març). Els arranjaments de la música de la Patum que el 1930 va fer Joan Baptista Lambert, figura destacada en el món de la música catalana, per encàrrec de l’Ajuntament de Berga, també tenen un relat rocambolesc: quan es van estrenar a plaça no van tenir èxit i van caure en l’oblit, fins que els va recuperar Ricard Cuadra el 1993 al Concert de la Música Oblidada i, de fet, s’interpreten a la segona part del concert de Patum de la Banda del Memorial Ricard Quadra. Ara, no és habitual que a la plaça de Sant Pere, el dijous i diumenge de Corpus, es facin servir els arranjaments de Lambert: «n’ha tocat algun la Cobla Pirineu o la cobla de l’Escola de Música, però hi ha el mite que, com que va ser molt mal rebuda, la Patum de Lambert no es tocarà mai a la plaça», assenyala Denis Rojo, director de la Cobla Berga Jove i integrant dels Nans Nous.

La Cobla Berga Jove, que es troba immersa en la celebració del seu desè aniversari, però, ha cregut que els arranjaments de fa gairebé un segle «mereixen ser escoltats per la seva qualitat excepcional» i per això ha impulsat una gravació d’estudi «que respecti al màxim el que va escriure Lambert, buscant una instrumentació polida». Per tirar endavant el projecte, la formació de cobla de 12 músics s’ha ampliat a banda, amb la participació de fins a 32 músics professionals majoritàriament berguedans.

El disc inclou una dotzena de peces, per a tots els salts de Patum: Turcs i Cavallets, Àliga, Nans Vells, Gegants, Nans Nous, Plens i també un tirabou. De balls de gegants n’hi ha tres, fins i tot alguna versió que el públic berguedà no està acostumat a escoltar. També s’hi inclou l’Ella s’ho pensa o Cant del poble, que s’interpreta en el passacarrers de dimecres de tornada a la plaça Sant Pere. I la Marxa de la Patum, la peça amb la qual va començar tot: Lambert la va compondre per a un concert que la banda dels Mossos d’Esquadra, que ell dirigia, va fer a Berga. Aquesta peça va ser un èxit, i per això l’Ajuntament li va fer l’encàrrec dels arranjaments. El consistori, fart de baralles amb els músics, volia unes partitures pròpies. «Però a la gent no li va agradar, perquè no era el que havien sentit sempre. I va quedar en un calaix», remarca Rojo.

Ara que el disc ja està a punt, diumenge (18 h) se’n farà el concert de presentació al Teatre Municipal de Berga. A la primera part sonaran altres obres de Lambert en format de banda simfònica, i la segona començarà amb els tres ballets de nans i gegants redescoberts per Gual arran d’aquest projecte. Seguidament, la Patum de Lambert. Aquest concert també es farà a l’Ametlla de Merola (27 d’abril).