J. A. Bayona: "És molt difícil cridar l’atenció de Hollywood amb una pel·lícula feta en un idioma que no és el seu"

Aquesta no és la primera vegada que una pel·lícula de J. A. Bayona es cola en les nominacions als premis Oscar (el 2012, Naomi Watts va optar a l’estatueta en la categoria de millor actriu per la seva interpretació a Lo imposible), però mai abans el treball del director barceloní s’havia vist tan directament reconegut per l’Acadèmia de Hollywood. La presència de La societat de la neu entre les cinc finalistes en l’apartat de millor pel·lícula internacional, sumada a la cirereta que suposa la candidatura en la disciplina de millor maquillatge i perruqueria, constitueix una invitació en tota regla a unir-se al grup dels elegits aquest any per la indústria. "Formar part de la festa em fa molta il·lusió", ha assegurat Bayona, que es confessa doblement satisfet per haver obtingut aquest reconeixement amb una pel·lícula parlada en castellà.

"És realment molt difícil cridar l’atenció de Hollywood amb una pel·lícula internacional feta en un idioma que no és el seu", apunta el director català. Cal recordar que les seves produccions més recents –Lo imposible, Un monstre em ve a veure, Jurassic world i la sèrie Los anillos del poder– estaven rodades en anglès. "És una història molt diferent quan t'hi presentes amb un film en castellà, perquè t’has d’esforçar el doble", insisteix. Bayona ha destacat que les nominacions a l’Oscar confirmen la bona estrella de La societat de la neu, una pel·lícula, diu, que no ha deixat de generar-li alegries des que es va estrenar, "que és al centre de les converses arreu del món, que està trencant rècords a la plataforma [Netflix] i que la gent continua anant a veure al cine".

"Les millors del món"

En la pugna per l’estatueta a la millor pel·lícula internacional, les rivals de La societat de la neu són la italiana Yo capitán, de Matteo Garrone; la japonesa Perfect days, de Wim Wenders; la britànica (però parlada en alemany) La zona de interés, de Jonathan Glazer, i l’alemanya Sala de profesores, d’İlker Çatak. "És una categoria molt complicada, perquè hi són les millors pel·lícules del món competint, i té un mèrit enorme haver-hi entrat", assenyala Bayona, que remarca que, en qualsevol cas, fins ara el seu film "s’ha defensat molt bé i està agradant molt al públic". Al cap i a la fi, afegeix, La societat de la neu "parla sobre com en els moments en què ens sentim abandonats hem d’unir-nos i donar-nos als altres, i aquest és un missatge que ressona molt al món on vivim, especialment entre la gent jove".

D’altra banda, Bayona valora l’"extraordinari" èxit que suposa haver trencat "la barrera de la pel·lícula internacional" i haver entrat també en un apartat com el de maquillatge i perruqueria, en què "competeix amb films que són autèntics mastodonts dins de la indústria de Hollywood" (el quintet final el completen Oppenheimer, Maestro, Pobres criaturas i Golda).

El cineasta barceloní vol compartir la fita de la doble nominació amb l’acadèmia espanyola del cine ("per haver-nos posat en el camí per arribar fins allà"), amb "tot l’equip de la pel·lícula, inclosos els companys de l’Uruguai, de l’Argentina i de Xile", i amb els supervivents de l’accident aeri que relata el film i les famílies dels que ja no hi són".

Subscriu-te per seguir llegint