L'èxit de la indústria eòlica espanyola al món va quedar demostrat l'any 2015 amb un nou rècord del seu saldo comercial (exportacions menys importacions), que va arribar als 2.237 milions d'euros, el 18,5% per sobre de l'any anterior, segons dades del ministeri d'Economia i Competitivitat (Mineco). Es tracta de la primera vegada des del 2011 que aquest saldo supera els 2.000 milions d'euros.
L'any passat, les exportacions del sector eòlic van pujar a 2.563 milions, després d'incrementar-se el 18%, i suposen l'1% del total espanyol. Les importacions es van mantenir estables en 326 milions. L'eòlica és l'única de les tecnologies renovables que té fabricació a Espanya. Ara per ara, hi ha empreses a tota la cadena de valor industrial, i centres de fabricació a dotze de les disset comunitats autònomes, amb el consegüent efecte tractor per a l'economia i l'ocupació a tot el territori espanyol.
En comparació amb altres sectors emblemàtics per a l'estat, l'aportació a la balança comercial espanyola de l'eòlica ha estat similar el 2015 a la del vi (2.497.000) i s'ha situat molt per sobre de la del sector de la fruita, hortalisses i les seves conserves (1.005 milions) i del calçat (283 milions), segons les dades del Mineco.
En termes de saldo comercial, Espanya puja un lloc en el rànquing mundial: se situa en el tercer lloc després de superar Alemanya, segons les dades d'Un-Comtrade del 2014 (les últimes disponibles per a tots els països). La diferència entre els dos països es troba fonamentalment en què l'estat gairebé no importa tecnologia eòlica perquè disposa d'empreses a tota la cadena de valor, mentre que el mercat alemany (el de més creixement a Europa) necessita absorbir components d'altres mercats. Per contra, Espanya ha baixat un esglaó en el rànquing d'exportadors -fins al quart lloc- a causa de la Xina, que el 2014 va superar fins i tot els dos tradicionals primers, Alemanya i Dinamarca.
L'èxit internacional de la indústria espanyola no emmascara, però, els seus problemes en el mercat domèstic: en els dos últims anys, els fabricants d'aerogeneradors s'han vist obligats a exportar el 100% del que van manufacturar a Espanya davant la paràlisi que es viu com a conseqüència de la Reforma Energètica (el 2014 es van instal·lar 27 MW eòlics, i el 2015, cap). En aquesta tessitura, el govern espanyol va llançar l'octubre passat el Pla de Rellançament de la Indústria Eòlica (PRIE), que suposava el reconeixement del seu caràcter estratègic per a Espanya i l'ambició que es converteixi en un centre de subministrament de tecnologia eòlica per diferents mercats.
El risc de la deslocalització
El PRIE està fent els seus primers passos, però el seu principal objectiu, que les fàbriques, l'ocupació i la R + D romanguin a Espanya, només s'aconseguirà si es reactiva l'activitat eòlica. La consolidació del sector a escala global i la intensa competència en preus fa que les pressions per a la deslocalització de les fàbriques a Espanya -a favor de països amb costos laborals més baixos- sigui cada vegada més gran, amb un risc real de produir-se si el mercat estatal no es reactiva de manera certa i immediata.
Per això és necessari recuperar la confiança dels inversors amb la modificació de determinats aspectes de la regulació, com la possibilitat de canviar les condicions econòmiques dels parcs eòlics -i, amb elles, la rendibilitat raonable- cada sis anys, així com llançar amb urgència un calendari de subhastes de nova capacitat.
