La Catalunya central va tard en la renovació dels camps de gespa artificial

«El camp d’herba artificial de Navàs es va fer el 2008 i ja fa 4 anys que s’hauria d’haver renovat, però encara no s’ha pogut fer». Qui parla és Josep Carol, president del CE Navàs, que posa de manifest el mal estat de la gespa sintètica del camp de la Devesa, un problema que no només afecta el seu club, sinó també a molts altres de la Catalunya central que fa més de deu anys van canviar els camps de terra pels d’herba artificial. 

Regió7 ha parlat amb quatre presidents d’entitats i tres regidors d’Esports per veure com estan aquestes instal·lacions, protagonistes d’un boom ara fa 15 anys. En la majoria dels casos, la gespa artificial ja ha superat el seu cicle de via útil i ja fa uns quants anys que s’hauria d’haver canviat, però no s’ha fet pel seu elevat cost. I això té riscos: «Hem patit 2 trencaments de lligaments per culpa de l’estat de l’herba», diu Carol.

El canvi de camp de terra a camp de gespa artificial va suposar per a molts Ajuntaments una gran inversió econòmica: les obres per fer la instal·lació rondaven els 350.000 euros. Però ja en aquell moment se sabia que aquest tipus d’equipaments tenen una vida útil de 10 a 12 anys. És a dir, tenen data de caducitat. Per aquest motiu, molts clubs es troben que, ara, passat aquest temps, han de canviar la gespa per una de nova. I el cost, tot i no arribar al preu que va tenir la primera instal·lació, ràpidament supera els 200.000 euros, una despesa que pot suposar un problema pels Ajuntaments i que està retardant el canvi en molts d’ells.  

A la Catalunya central, diversos clubs es troben en una situació similar: el CE Navàs, el CE Berga i el CE Moià han de canviar la gespa artificial com més aviat millor. En el cas del primer, el seu president, Josep Carol, lamenta que ja es va 4 anys tard: «L’Ajuntament ho sap i fa temps que insistim». Davant d’això, el regidor d’Esports del municipi, Ivan Crespo, assegura que «és una prioritat pel consistori fer el canvi, però estem pendents d’aprovar els pressupostos del 2024». I afegeix: «Esperem poder instal·lar la gespa nova a l’estiu». 

Un canvi cap a millor

El CE Berga va posar el camp de gespa artificial el 2007. Joan Noguera, president de l’entitat, explica que aquest canvi «va suposar un abans i un després per al club i una millora significativa en la qualitat de joc». Passats 17 anys, la gespa continua sent la mateixa. «Està molt castigada i apedaçada, hi passen molts jugadors durant la setmana», diu Noguera. 

El president del Berga preveu que el canvi de l’herba, si tot va bé, s'efectuï al juliol. De fet, l’Ajuntament ja va fer una primera licitació per posar gespa nova, però va quedar deserta. Aviat, se n’obrirà una segona i s’espera poder jugar amb un camp renovat la temporada vinent. Guillem Canal, regidor d’Esports de la capital berguedana, diu que, tot i tractar-se d’una despesa important, «la volem assumir per promocionar la salut i l’esport». 

En el cas del CE Moià, es va fer el canvi a camp d’herba artificial el 2006. Segons el seu president, Paco Moral, va ser «un boom: vam duplicar el nombre d’equips». En aquests divuit anys, l’estat del terreny de joc ha empitjorat, tot i que no hi ha la renovació programada. «Aguantarem com podrem, si tot va bé, en un parell d’anys hauríem de tenir una subvenció», diu. 

Sobre l’estat de la gespa, el president de l’entitat explica que les zones més afectades són «les línies que divideixen el camp de futbol 7 perquè es van fer d’un altre material i s’han gastat més». Eva Roger, regidora d’Esports de Moià, explica a Regió7 que, «des del consistori, estem pendents d'accedir a alguna subvenció per fer el canvi, ja que és una inversió molt important». «El CE Moià està fent una excel·lent feina, amb 20 equips i més de 300 jugadors, i som conscients que convé renovar la gespa», afegeix Roger. 

La salut dels jugadors en joc

Jugar amb una gespa caducada pot comportar problemes per als jugadors. El Navàs ha patit dues lesions greus aquesta temporada. El seu president ho té clar, l’estat de la gespa hi ha tingut a veure: «Quan jugues amb una herba en mal estat les articulacions pateixen més» i remarca: «Dos jugadors s’han trencat els lligaments per l’estat de l’herba». 

Josep Planas, president del FC Fruitosenc, coincideix amb Carol. Explica que, «l’estat de la gespa i el fet que no es regui fa que el camp estigui sec i sembla que hi ha hagut un augment de trencament de creuats». A Sant Fruitós, tot i això, la gespa es va canviar fa un parell d’anys. A Moià, la principal afectació es concentra a les divisions de futbol 7. Moral diu que, tot i no haver-se trobat amb lesions greus, «el desgast de les línies pot provocar lesions de turmell». I Noguera, president del Berga, també coincideix amb la resta: «Quan la gespa no està en condicions és més fàcil lesionar-se; sobretot si hi ha zones apedaçades o enfonsades».

El dilema dels clubs: fins quan es podrà optar pel microplàstic?

La Unió Europea va anunciar l’octubre de 2023 que a partir de 2031 quedarà prohibit l’ús de cautxú per farcir la gespa artificial dels camps de futbol, ja que es tracta de «la font més gran d’alliberament de microplàstics afegits intencionadament al medi ambient». La prohibició s’aplicarà d’aquí a 8 anys per «donar als propietaris i gestors de terrenys de joc el temps necessari per canviar a altres alternatives i permetre que la majoria dels terrenys esportius existents arribin al final de la seva vida útil».

Davant d’aquesta mesura, els clubs i els Ajuntaments de la Catalunya central que han de canviar la gespa artificial es troben en un dilema. N’hi han uns quants que estan decidits, de moment, a mantenir el cautxú en la propera renovació del terreny de joc. 

Aquest és el cas de Navàs i Berga, on sembla que la pròxima gespa que tinguin continuarà farcida de cautxú. El canvi s’hauria de fer aquest 2024 i sembla que el nou reglament no afectarà els camps que ja tinguin la instal·lació feta.

Ivan Crespo, regidor d’Esports de Navàs, explica que «s’han valorat altres materials que no ens han convençut i el rènting en comptes de la compra». Per la seva banda, Guillem Canal, regidor d’esports de Berga, diu que, per ara, «el que ens dona més garanties és el cautxú».

Atents als canvis fallits

Les entitats i els jugadors parlen els uns amb els altres i ells mateixos han pogut provar diferents tipus de camps en els desplaçaments. I això els ajuda a prendre decisions. «Els clubs que han canviat el cautxú no estan massa contents, rellisca molt», diu el president del Navàs referint-se a municipis on s’ha optat, per exemple, per la sorra de sílice o la fibra de coco. «Patines molt, les condicions no són idònies i encara s’han de desenvolupar per ser una alternativa fiable», lamenta Joan Noguera, del CE Berga.

A Moià, en canvi, sí que tenen clar que la pròxima gespa «no serà amb cautxú», tot i que no s’ha decidit quin material s’escollirà. «Quan arribi el moment valorarem les opcions prioritzant la que minimitzi l’impacte en el medi ambient i tenint en compte l’opinió dels responsables del CE Moià», diu Eva Roger, regidora d’Esports.

Subscriu-te per seguir llegint