La tranquil·litat de la llar, els cultius propis i els dolços de palma són alguns dels secrets de la vietnamita Nguyen Thi Tru, que té 122 anys i és la més longeva del món, segons l'Associació Mundial dels Rècords.
Prostrada en una hamaca de casa en un suburbi rural de Ho Chi Minh (antiga Saigon), l'anciana, d'aspecte fràgil, somriu als visitants a la seva arribada però ja gairebé no parla, i fa quatre anys que va començar a perdre la consciència.
Les cames febles i fines com el filferro que treuen el cap sota del seu pijama marró ja no li serveixen per sostenir-se i necessita atenció gairebé contínua. És la seva nora més jove, Nguyen Thi Ba, de 76 anys, qui s'ocupa d'ella durant tot el dia i dorm al seu costat a la nit. Totes dues descansen sobre sengles llits sense matalàs, en una barraca de parets d'uralita i sostre de lona que han habilitat a la part posterior de l'habitatge familiar.
"Vam haver de traslladar-la aquí perquè es fa les seves necessitats a sobre i dins era més difícil netejar-la. Aquí se sent millor perquè no fa tanta calor", explica la jove.
La tranquil·litat d'aquesta família es va veure alterada de manera sobtada el 15 d'abril passat, quan l'Associació Mundial dels Rècords la va declarar la més gran del món i van començar a trucar periodistes a la seva porta.
"No sabem bé com va passar, nosaltres no reclamem res, algú de l'Administració va haver d'adonar-se que havia nascut el 1893 i va avisar l'associació", diu la cuidadora.
Si bé és la dona més gran del planeta segons l'Associació Mundial dels Rècords, amb seu a Hong Kong, l'organització Guinness només reconeix la novaiorquesa Susannah Mushatt Jones, de 116 anys.
Els documents del registre civil vietnamita que indiquen que Tru néixer el 5 maig 1893 encara no han estat validats per Guinness.
El marit de Tru va morir el 1975 als 85 anys d'edat (ella en tenia 82), i dels deu fills que van tenir, només dos són vius.
El més petit, que era el marit de la cuidadora, va morir el març passat als 85 anys d'edat. "Ja té dos rebesnéts, però ens resulta molt difícil fer comptes del nombre de néts i besnéts, són molts", comenta Ba.
La dona centenària mira amb ulls curiosos com la seva nora va donant detalls de l'existència plàcida que ha portat a cavall entre tres segles.
"Ella sempre s'ha quedat a casa, ni tan sols anava al mercat, sempre ha menjat les verdures, l'arròs, les fruites, la carn i el peix de la nostra granja. La família tenia moltes terres", diu.
Un dels pocs vicis d'aquesta dona que mai no ha provat l'alcohol són els dolços de sucre de palma i de plàtan, que encara pren de tant en tant.
Només va patir ensurts durant la guerra de Vietnam, quan els terrenys propers a casa es van convertir en camps de batalla i va haver de mudar-se, però ni ella ni els seus familiars no van resultar ferits.
"La meva sogra mai ha estat en un hospital. Ara ve un metge a veure-la a vegades perquè té flegmes i no les sap expulsar", comenta Ba.
Entre els seus trets més característics, la nora destaca la seva generositat, sempre disposada a donar un cop de mà.
"Apaga el llum"
"Recordo que fins i tot en temps difícils per a nosaltres, mai es negava quan els veïns li demanaven alguna cosa per menjar. Sempre ha tingut molt bon caràcter, diuen que les sogres i les nores no es porten bé a Vietnam, però no és el meu cas", explica.
Durant la conversa, la centenària segueix intercanviant somriures amb els visitants i de tant en tant estén el palmell de la mà com si demanés almoina. "Sempre espera que tothom li doni menjar", es disculpa Ba.
La dona roman en silenci i només quan la seva nora acaba de parlar assenyala el focus de neó que il·lumina la barraca i pronuncia les seves úniques paraules de la conversa: "apaga el llum".
