Unes 700 persones, entre elles més d'un centenar de nenes amb el nom d'Elna i algun Nael, es van trobar ahir al poble d'Elna, al Rosselló, en la 5a Trobada de petites Elna. Un retrobament que ha servit per unir els territoris de banda i banda dels Pirineus i homenatjar el record de la jove mestra Elisabeth Eidenbenz, que va fundar la Maternitat d'Elna l'any 1939 en aquest poblet de la Catalunya Nord amb l'objectiu d'ajudar les dones embarassades que estaven internades en els camps de concentració del Rosselló. "M'agrada molt el meu nom, em fa sentir especial", va assenyalar Elna Guardiola, de Badalona. Des del consistori ja han avançat que volen potenciar més aquest espai.

El temps va acompanyar des de primera hora del matí i unes 700 persones d'arreu de les comarques gironines, barcelonines, tarragonines i fins i tot de Lleida es van reunir a Elna, al Rosselló, per retre homenatge a la figura d'una jove mestra i infermera que va canviar la vida de més de 500 dones durant el final de la Segona Guerra Mundial. Una dona, Elisabeth Eidenbenz, i un poble, Elna, que tenen un pes especial per a desenes de famílies de les comarques catalanes que han escollit aquest topònim, Elna, com a nom per a les seves filles.

Des dels anys 1990, més de 180 famílies catalanes han escollit el nom d'Elna per al seu nadó. També n'hi ha d'altres que, recordant la història, han variat el nom a Elena o anomenen la seva criatura Elisabet, en record a la jove mestra.

Eidenbenz va fundar la maternitat el 1939, mentre 500.000 refugiades i refugiats espanyols travessaven la frontera francesa i eren internats en camps de concentració com els de Ribesaltes, Argelers o Sant Cebrià. Eidenbenz, una jove mestra del Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, va decidir instal·lar una maternitat en el que era una torre abandonada d'aquesta localitat.