Els "Mites fundadors: De Hèrcules a Darth Vader", de la prehistòria a la Grècia clàssica, de la Bíblia a l'inquietant "costat fosc de la força" de George Lucas, protagonitzen al Louvre un nou espai d'exposició permanent. "La Petite Galerie du Louvre" ocupa 250 dels 70.000 m2 oberts al públic en el museu més visitat del món, al qual van cada any més de nou milions de persones. Un lloc ideat per "educar", per donar les claus de l'art i incitar a visitar les grans pinacoteques del país "a un públic d'aficionats, familiar, infantil, de vegades allunyat del món del museu", ha dit el president del Louvre, Jean-Luc Martínez.

La presència de Darth Vader "no és artificial té el seu origen en una visita de George Lucas al museu, amb qui des de fa tres generacions hem desenvolupat i transmès un repertori, el de l'epopeia de La Guerra de les Galàxies, molt inspirat alhora de la Bíblia i la mitologia clàssica", explica.

Aquest "veritable trobada" dels mites de Star Wars amb els fundadors de la cultura occidental i els de la cultura universal, permet per a Martínez mostrar millor que "una mitologia és allò que és compartit, el que revela les grans eleccions de la societat, que segons les èpoques i cultures troba respostes diferents".

La galeria evoca entre moltes mitologies l'egípcia, amb l'Estela de la dama Taperet (cap a l'any 1000 aC) adorant al déu del dia, Rê-Horakhty, i a Atum, déu del capvespre.

Presenta, així mateix, grans religions com la budista i la tradició bíblica i mites com el del paradís perdut, il·lustrat aquí per una altra de les joies de l'exposició, un oli sobre coure pintat entre 1607 i 1608 per Jan I Brueghel: La terra o el Paradís terrestre.

Aquesta atípica reunió de prop de 60 quadres, escultures, peces d'orfebreria, ceràmiques, màscares, vídeos o cartells de cinema; de diferents èpoques, gèneres, materials i civilitzacions, durarà deu mesos i no aspira en absolut a resumir els fons del museu, sinó a educar i meravellar, va ressaltar la seva comissària, Dominique de Font-Réaulx. Algunes obres procedeixen d'altres institucions, com el Cocodril original de Nova Guinea, del segle XX, prestat pel Museu Branly per a la primera sala; o la Venus de Tursac, la seva minúscula companya paleolítica, de poc més de 8cm i 25.000 anys d'edat, procedent del Museu d'Arqueologia de Sant-Germain-en-Laye.