Els estils de vida de la societat actual, inclosos els hàbits alimentaris, han tingut un canvi radical al llarg dels últims 50 anys, han anat tendint a una carta d'aliments cada vegada menys variada i s'han centrat en un dieta de caràcter més occidental.

Una transformació a la qual no ha estat aliena la població espanyola, que s'ha anat allunyant de manera gradual de la tradicional dieta mediterrània. Aquest procés ha anat acompanyat de canvis substancials, tant en l'alimentació com en l'activitat física i l'estil de vida, circumstàncies que poden comportar conseqüències negatives a la població actual i també a la població futura. Una prova d'això és la dada que apunta que el sobrepès i l'obesitat afecten més de la meitat dels adults i prop del 30% dels nens i adolescents.

Durant els últims anys s'han realitzat nombroses i molt valuoses enquestes alimentàries, encara que cap no s'ha centrat de manera conjunta en la ingesta i despesa d'energia. En aquest sentit l'estudi científic Anibes (Antropometria, Ingesta i Balanç Energètic a Espanya) presenta per primera vegada un disseny ajustat per poder analitzar el balanç energètic. Aquest treball s'ha centrat a determinar la ingesta d'energia en una mostra representativa de la població espanyola segons edat i sexe, així com a identificar aquells aliments i begudes més consumits. Un panorama que ha variat de manera substancial si es compara amb els registres obtinguts en diferents enquestes alimentàries i dietètiques confeccionades a l'estat espanyol des del 1964.

Alimentació desequilibrada

Una de les principals conclusions que es poden treure d'aquesta anàlisi és que la població espanyola té actualment un perfil d'ingesta d'energia desequilibrat, i destaquen dades com el 16,8% d'àcids grassos monoinsaturats i el mateix percentatge de proteïnes, aquest últim per sobre del límit recomanat.

D'acord amb altres enquestes realitzades, es constata una tendència a la disminució de la ingesta d'energia d'acord amb un patró similar en la major part de països europeus. Uns valors mitjans recomanats als quals tan sols arriben els nens i nenes d'entre 9 i 12 anys segons aquest estudi.

D'aquesta manera, l'estudi detalla amb precisió la ingesta diària a nivell general així com de manera específica per grups d'edat (nens, 9-12 anys, adolescents, 13-17, adults, 18-64, i grans, 65-75). Un escenari amb 16 grups alimentaris bàsics, dividits en 29 subgrups, com a conseqüència de la gran diversitat de productes existents. Els cereals i els seus derivats (pa, brioixeria, pastisseria, pasta...), amb un percentatge del 27,4%, encapçalen la llista, seguits de la carn i els seus derivats, amb el 15,2%, i els olis i greixos.