Desconeixem el 96% de l'Univers però les teories encaixen, segons Robert Wilson

El premi Nobel de física va ser a la inauguració del festival Starmus, que reuneix científics i músics

28.06.2016 | 00:00
El físic britànic Stephen Hawking va assistir a la inauguració de la tercera edició del festival Starmus

El premi Nobel de física Robert Wilson va afirmar ahir, dilluns, que "no sabem el que és el 96 % de l'Univers" però que els científics comencen a tenir teories "que encaixen" per explicar la seva activitat, el que és possible gràcies a la radiació còsmica de fons de microones.
Robert Wilson, que va ser guardonat amb el premi Nobel de física el 1978 juntament amb Arno Allan Penzias justament pel descobriment accidental de la radiació còsmica de fons de microones, va fer aquesta consideració durant la inauguració del festival Starmus, que reuneix a Tenerife científics i músics fins al 2 de juliol.

La troballa del Big Bang
Wilson, investigador del Centre Harvard Smithsonian d'Astrofísica, va rememorar com els primers mesuraments per trobar la radiació procedent del Big Bang van ser "molt decebedors", entre altres motius, per la interferència de "sorolls".
Aquesta recerca va començar en la dècada dels 50 quan la NASA va planejar llançar el primer satèl·lit de comunicacions, el que va culminar en un "globus immens" que va començar a operar el 1960.
Llavors es van començar a buscar la radiació en la Via Làctia "amb el millor sistema de mesuraments que vam poder aconseguir, amb heli líquid" i calibrant les fonts, inclosa Cassiopea "que sempre hi era amb un soroll sense que res ho expliqués".
Robert Wilson va admetre que quan finalment es va confirmar la troballa casual de la radiació de fons de microones la cosmologia del moment "no explicava res sobre el Big Bang, però ho acceptava a gran escala".

Sense eureka
"No hi va haver un moment d'eureka en aquest descobriment sinó que el seu abast es va anar veient al llarg dels anys", va detallar el científic, que ha insistit en el grau d'incertesa que encara persisteix en la cosmologia i va esmentar específicament la tasca dels grups d'astrònoms a l'Observatori del Teide per contribuir al seu aclariment.
Wilson va ser precedit en la seva intervenció pel seu homòleg, el Nobel de física Adam Riess, qui va dissertar sobre com va investigar l'explosió d'estrelles i l'acceleració de l'Univers, i pel físic Brian Green, que va exposar la seva teoria "de cordes" basada en la existència de múltiples universos o "multiversos" a partir de diversos esclats o Big Bang.
Durant la inauguració del festival, el director de Starmus, Garik Israelian, va assegurar que aquesta tercera edició és un homenatge i un tribut al físic Stephen Hawking, que ha assistit a l'obertura de l'esdeveniment, que té lloc del 27 de juny al 2 de juliol a Tenerife i La Palma.
Stramus 2016 reuneix figures de tots els àmbits, entre aquestes, onze premis Nobel i molts dels científics més insignes del planeta, a més d'altres experts relacionats amb l'economia, la ciberseguretat, el canvi climàtic, la música i la intel·ligència artificial.

Vida a Mart i a Europa
Eln aquesta trobada el professor del departament de ciències planetàries de la Universitat d'Arizona Alfred McEwen ha assegurat que, probablement, si hi ha vida a Mart és poca, aïllada i sota terra.
Alfred McEwen, en la primera jornada del festival Starmus que se celebra a Tenerife, ha explicat en la seva ponència "Buscant vida a Mart i Europa" que hi ha evidències que ha pogut haver vida a Mart, ja que és un planeta prou calent perquè hagi hagut aigua en estat líquid.
A més a més, hi ha evidència que hi va haver fluids en altres moments, el que l'ha portat a assegurar que si hi va haver vida en el passat a Mart, possiblement està sota terra.
El catedràtic de geologia planetària va asseverar que hi ha microorganismes i espores que podrien sobreviure entre Mart i la Terra, el que l'ha portat a preguntar-se si la vida es va originar a Mart i es va exportar a la Terra o si va ser a l'inrevés.
Per a això, ha continuat, el primer problema és definir què és la vida i que és, segons la Nasa, un sistema químic autosostenible.
Va recordar que la recerca de la vida a Mart va començar fa 40 anys amb la primera missió que va aterrar en aquest planeta amb l'objectiu de comprovar si efectivament hi havia vida.
En aquest moment, amb les eines disponibles per detectar matèria orgànica, els científics van descartar algun possible signe de vida.
Quaranta anys després, una altra missió va aterrar a Mart i va realitzar nous experiments que van descobrir una química particular, el que va constatar que potser els experiments que es van portar a terme en el passat no eren els correctes.
El que sembla que és clar, segons Alfred McEwen, és que hi va haver aigua líquida en el passat a Mart, ja que hi ha corredors que semblen haver estat creats per aquest fenomen, el que fa sospitar de l'existència de vida.

L'aigua de Júpiter
Els anys 2018 i 2020 es tornaran a fer noves missions en recerca de vida a Mart, va avançar el catedràtic de la Universitat d'Arizona, qui també va fer referència a la vida a Europa, una de les quatre llunes de Júpiter.
Segons va explicar, Júpiter té molta aigua, per la qual cosa cal plantejar la vida, si bé va precisar que més aigua no significa necessàriament més vida, que es produeix més a prop de la llum del Sol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema