Un dels efectes col·laterals de la sequera és l´aument de la població de rates. Sense les puges sobtades del nivell del clavegueram que ofeguen centenars de rosegadors, el nombre de rates i ratolins augmenta, han de trobar més menjar i això fa que surtin més a l´exterior a buscar-ne. A Manresa s´han vist darrerament rates en punts i a hores inhabituals.
El regidor de Salut, Josep Lluís Irujo, ha explicat que la població de rates està plenament sota control, però sense perdre de vista que de rates sempre n´hi ha hagut i sempre n´hi haurà. «Les pluges contribueixen a reduir-ne el nombre per les inundacions que ocasionen», ha explicat, i la sequera no hi ajuda. Quan arriba un avís fins a l´Ajuntament perquè algun ciutadà ha observat presència de rosegadors es comunica a l´empresa responsable de la desratització, que en 24 o 48 hores hi intervé. Irujo ha afirmat que ha augmentat el nombre de trucades de persones que han detectat la presència de rates, i la resposta que s´hi ha donat ha estat proporcional. No es duran a terme desratitzacions massives perquè la utilització dels tòxics que es fan servir per matar les rates ha de ser molt curosa i cal dipositar el verí de manera que no pugui entrar en contacte amb els humans. Manresa gasta més de 4 tones de verí l´any per mantenir a ratlla una població de 110.000 rates i ratolins. La xarxa de clavegueram és un dels hàbitats en què les rates proliferen més. Una rata pot procrear cada 22 dies entre 5 i 11 cries. L´empresa contractada per l´Ajuntament per dur a terme aquesta feina és Coll i Miró Tractaments SL, que utilitza com a arma tones i tones d´anticoagulants. Amb aquesta feina que es du a terme de manera discreta, però constant, manté a ratlla a Manresa els rossegadors. Les rates fan por, però també compleixen una funció, perquè contribueixen a tenir net el sistema de sanejament de la ciutat. Aquests rosegadors són responsables, en part, del bon estat de la xarxa de clavegueram, i eviten que hi hagi acumulacions de brutícia que impedeixin als col·lectors fer la seva tasca. Després d´anys de desratitzar Manresa, i en comparació amb altres ciutats on desenvolupa la mateixa tasca, a la capital del Bages el nombre de rosegadors és força assumible: 1,5 rates per habitant. I un nombre molt menor de ratolins. En altres ciutats hi pot haver fins a 3 rates per habitant, sense que això vulgui dir res més que cal estar atent i no abaixar la guàrdia. S´actua sistemàticament, amb la ciutat repartida en quadrants. A la xarxa de clavegueram hi ha instal·lats uns suports que serveixen per dipositar el verí sense que el cabal dels col·lectors l´arrossegui i es perdi. Cal tenir en compte que de forma estricta no es fa servir verí, ja que la seva perillositat per als humans i altres animals n´ha desaconsellat l´ús. El material que es diposita és anticoagulants, que si no s´ingereixen en grans quantitats no són letals. Quan la rata menja del parany més del vint per cent del seu pes, els anticoagulants li provoquen hemorràgies internes i no té prou plaquetes per evitar la seva mort. A més, la seva acció és lenta, entre dos i tres dies després d´ingerir-los, la qual cosa fa que no n´associï el consum a la mort.
