Don Leonci Soler i March, l´últim gran senyor de Manresa

Va néixer al carrer de Galceran Andreu, al casal familiar on tres segles abans havia nascut Lluís de Peguera, i va morir en la nova casa pairal, situada a la Plana de l'Om. El seu enterrament es va convertir en una mostra de dol ciutadà. Va ser el tercer fill de Lluís Soler i Mollet i de Vicenta March i Solernou i, com a hereu, va rebre un important patrimoni agrícola i urbà, ja que els seus quatre avis eren primogènits i hereus. En ell van confluir quatre branques de quatre famílies importants de la ciutat, els Soler, els Mollet, els March i els Solernou

L
a importància de Leonci Soler March com a Manresà Il·lustre es deu a la seva participació en la majoria d'entitats cíviques, culturals i econòmiques de la ciutat que va fundar, va presidir i en què va participar.
L'efervescència cultural i cívica de final del segle XIX i principi del XX en una ciutat que experimentava grans canvis a causa de la industrialització va fer que es creessin nombroses entitats, moltes de les quals han complert els seus cents anys d'història. A més, la posició política de Leonci Soler li va permetre actuar de pont entre aquestes entitats de Manresa i les esferes governamentals. Per això, moltes vegades va defensar els interessos d'aquestes entitats al Congrés. Don Leonci, nom amb què era conegut pels seus conciutadans, va participar en nombroses entitats cíviques, com el Centre Excursionista de la Comarca del Bages (1905), del qual va ser soci fundador i president honorari fins a la seva mort; vocal de l'Orfeó Manresà, Creu Roja, Museu Municipal, Hospital de Sant Andreu i Casa Caritat, entre altres, a més de fundar els diaris La Veritat i El Pla de Bages. També d'entitats religioses, com la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, la Lliga Espiritual contra el Malparlar i moltes congregacions i confraries. Va participar activament en societats econòmiques com el Gremi d'Agricultors, que va fundar, i la Unió Manresana, societat contra incendis, de la qual va ser president; vocal del Centro de la Unión Comercial e Industrial Manresano, del Casino de Manresa, de la Cambra de Comerç i de la Caixa d'Estalvis de Manresa. L'any 1933 Josep Pla escrivia "era l'últim gran senyor que ha conegut aquesta ciutat".
El primer protagonista de la sèrie sobre els manresans il·lustres va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en dret civil i canònic, i en Paleografia i Diplomàtica a Madrid. Va ser nomenat arxiver municipal el 1882 i cronista oficial de la ciutat el 1896 a causa de la seva "constante laboriosidad y conocimientos históricos", segons l'alcalde de l'època.
Va començar la seva carrera política el 1899, en ser elegit diputat a Corts representant el partit judicial de Manresa. Va ser reelegit quatre vegades més, els anys 1901, 1903, 1905 i 1907. Afiliat a la Unió Catalanista, amb el temps es convertí en un dels principals dirigents de la Lliga Regionalista. Fou elegit senador per la Sociedad Económica de Amigos del País el 1910; per la Diputació Provincial de Barcelona el 1914 i el 1916, i per la de Girona el 1918. També va formar part de la comissió que va lliurar a Canalejas l'avantprojecte de la Mancomunitat.