La plaça de Gispert, un mercat polifacètic

Des de mitjan XIX la plaça també es destinava a parades de queviures que complementaven les que hi havia a les places Major i de l'Om. El 1877 un grup de veïns del districte tercer -sector Quatre Cantons- van demanar a l'Ajuntament una nova plaça mercat que ampliés la de la plaça Major i la Plana, i assenyalaven la plaça de Gispert "como punto a propósito por reunir muy buenas condiciones y ventajas, ya por hallarse situada al centro del distrito tercero, ya también por que desembocan en ella siete calles".

Una plaça amb set carrers

A la plaça, efectivament, hi arriben set carrers: Vilanova, Talamanca, Santa Maria, Sant Francesc, Barreres, de la Roñeta (ara Camp d’Urgell) i Roldonisses (ara Cirera). Per això es va acceptar en aquesta plaça la venda ambulant sense que haguessin de pagar cap arbitri al municipi. El mateix any trobem que «a instancias de los mercaderes de tejidos de esta ciudad se ha dispuesto que todas las que con carácter ambulante se dedicaban la venta de aquellos en puestos públicos se trasladen a la plaza Gispert».

La normativa redactada per la Comissió de Mercats l’any 1892, que regulava les places-mercats, fixava en el punt tercer que «quedará prohibida en las plazas-mercado y demas calles de esta ciudad la instalacion de puestos ambulantes que no sean de artículos de primera necesidad debiendo los de esta clase concurrir a la plaza Gispert en cuyo punto se les permitirá la venta sin exigirles arbitrio alguno».

Peix i planters

Durant un quant temps les parades de pesca salada de la plaça Major van ser dutes a aquest indret i també es va demanar que hi anessin les dels planters. Els veïns del sector del Carme van protestar a l’Ajuntament ja que «de tiempo immemorial tienen señalado dicho puesto para la venta de tal producto. El 1879 l’Ajuntament va aprovar instal·lar parades de peix a la plaça de Gispert «sin construir en dicho sitio ni una mesa para la venta de pescado», així com a la Plana i Sant Domènec. El diari El Cardoner relacionava aquest fet amb que tres regidors municipals, Pons, Ballart i Clotet, vivien, respectivament, a la plaça de Sant Domènec, a la Gispert i a l’Om.

Les parades de pageses de la plaça de Gispert van ser suprimides per l’alcalde Moll el desembre del 1963, com el mercat de la Plana de l’Om (vegeu l’article de la setmana passada), argumentant problemes de circulació per als cotxes.

Trasllat a la Muralla del Carme

A les primeres dècades del segle XIX es feia el mercat de la llenya «desde la puerta de santo Domingo hasta la torre del Carmen», però va ser traslladat, després, a la plaça de Gispert. Els venedors ambulants de gèneres diversos que antigament es col·locaven al carrer de Sant Miquel i placeta de Santa Magdalena es van traslladar a la Muralla del Carme a mitjan segle XIX. Era un mercat amb parades de tota mena com eines de pagès, roba, fusteria, ferreteria, llauners, bates i davantals, roba per a la llar, joguines, plats i olles, cordills, vetes i fils, sabates i espardenyes, entre altres. Amb alts i baixos es va mantenir l’activitat comercial en aquest vial fins a la dècada dels setanta del segle XX.

Quan hi havia les fires de l’Ascensió i de Sant Andreu les parades de la plaça Major i la Plana de l’Om s’havien de posar a la Muralla del Carme i deixar aquells espais per als venedors de la fira. Això provocava moltes queixes dels que tenien parada fixa a les places. Quan es va urbanitzar el primer tram del Passeig de Pere III l’alcaldia va decidir que les parades dels firaries es posessin al nou carrer acabat de construir. Als firaires els va agradar la nova ubicació però la majoria de venedors de la ciutat van protestar perquè van dir que estaven massa separats del centre de la ciutat.