No es recupera en absolut la normalitat pel que fa a la promoció d'habitatge nou a Manresa, segons les darreres dades de què disposa l'Ajuntament.
Durant el 2014 va atorgar llicència per a la construcció de 8 habitatges.
Per entendre el que significa aquesta xifra per a la capital del Bages cal tenir presents tres dades. La primera, que en el punt màxim de la bombolla immobiliària, l'any 2006, es va donar llicència per fer gairebé dos mil habitatges. La segona, que amb una bona activitat constructora però lluny del moment d'efervescència màxima a la ciutat se'n podien iniciar un miler.
La tercera és que sense bombolla ni cicles d'eufòria econòmica i amb 10.000 habitants menys a Manresa era normal atorgar llicència per a dos-cents o tres-cents habitatges.
Si es mira tenint en compte aquesta triple perspectiva és quan la xifra de 8 habitatges pren la seva autèntica dimensió a la capital del Bages.
Però encara es pot apreciar fins a quin punt ha baixat al fons de tot del pou la promoció immobiliària a Manresa si s'observa què ha passat els anys immediatament precedents.
El 2014 no ha estat ni molt menys l'únic any amb una activitat constructora zero. El 2013 l'Ajuntament va atorgar llicència per a 3 pisos nous; el 2012, per a 15 i el 2011 per a 6.
En 4 anys sumen 32 habitatges quan en una situació de normalitat serien més d'un miler.
De la febre constructora anormalment alta s'ha passat a una congelació anormalment baixa i sostinguda en el temps.
Queda per a cròniques futures, però sense cap dada fiable hores d'ara, una possible normalització dels indicadors de la construcció a Manresa després del daltabaix monumental que hi ha hagut.
