Si durant tot el matí es va mantenir gairebé a ratlla la referència explícita al cas català, durant la tercera de les taules rodones, sobre «L´imperatiu del poder», la qüestió va aflorar clarament, sobretot per la marcada divergència de punts de vista sobre el procés català exhibida per l´exdiputada sallentina per ICV al Parlament Laura Massana i el periodista i director de Vilaweb Vicent Partal. El relat molt informat del comissionat de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona i director de l´Observatori del Tibet i Àsia Central de la UB Josep Lluís Alay va equilibrar la contraposició política que va dominar aquesta taula rodona.

Laura Massana va afirmar que «la sobirania no te la reconeixes tu, sinó que ho fan els altres». Massana va mostrar-se escèptica sobre el reconeixement que donarà la comunitat internacional al procés català. «Qui vol trencar l´statu quo per fer feliç una petita part de la població europea?», es va preguntar. L´exdiputada va recomanar aconseguir «el 70% de suport» al procés d´independència per impulsar la reclamació sobiranista. També va reclamar promoure una millor visualització exterior del procés català.

Vicent Partal va respondre que «la sobirania l´exerceixes, no te la reconeixen. I és al final que te l´acaben reconeixent». Partal va insistir que els casos de reconeixement de nous estats «es discuteixen cas a cas, no podem comparar Catalunya amb el Tibet o amb el Sàhara Occidental». «El problema, i això ho veu tothom, no és Catalunya, sinó Espanya, que no contempla el referèndum». Quant al percentatge suggerit per Massana per obtenir suport extern al procés, Partal va dir que es tractava d´«opinió, no pas d´una dada», i va recordar que «molts països s´han independitzat sense un referèndum». El periodista va insistir que la Comissió de Venècia, «l´única consideració tècnica que existeix», afirma que un referèndum d´autodeterminació requereix només el 50,1% de vots favorables per assolir l´objectiu independentista.

Massana i Partal també van debatre sobre els costos de transició d´un eventual procés a Catalunya. Massana es va preguntar «si seríem més pobres de moment», i va reclamar més informació. Partal, que va reconèixer que «ningú no està a favor que Catalunya sigui independent, perquè som un territori sensible geopolíticament», va afirmar que els costos estan abundantment estudiats, i va contraatacar qüestionant «quins són els costos de quedar-se» a Espanya. «Aquest futur és insostenible», va concloure.

Josep Lluís Alay va abordar la qüestió del Tibet, la reclamació sobiranista del qual és esclafada per la potència xinesa. «L´horitzó és molt negatiu», va afirmar. En comparació, a Catalunya, va dir Alay, «ara hi ha la finestra històrica, i potser d´aquí a 50 anys no hi serà, encara que es mantingui la voluntat». Alay va donar per fet que qualsevol procés d´independència comporta «riscos i sacrificis, que s´ha de procurar que siguin a curt termini», i va afirmar que «el tap no és a Madrid, sinó que som nosaltres mateixos. Cal fer un pas per veure que això va per un determinat camí, cal la decisió de tirar endavant». Ampliant l´espectre temàtic, Alay va deixar oberta la pregunta sobre quins avantatges o inconvenients pot tenir per al cas català la votació imminent a la Gran Bretanya sobre la Unió Europea.

La tercera taula rodona va ser la que va suscitar més intervencions de l´anomenada fila 0 de la jornada, que integraven Montserrat Badia, Josep Camprubí, Gonzalo Lorza, Marcel Mateu i Imma Ubiergo. «Cap estat que ha arribat a la independència tira enrere», va dir Camprubí; «el naixement d´un estat és com el d´un nen: és dèbil perquè no està en el moment més esplendorós», va concloure Mateu.