Al mar hi ha molts més tipus de virus del que es pensava fins ara. Un treball en què ha participat el manresà Josep Maria Gasol, i que ha publicat la prestigiosa revista científica Nature, aporta un nou catàleg dels virus oceànics que triplica el nombre dels grups que es coneixien. A banda, l'estudi ofereix noves dades sobre la seva rellevància ecològica i n'identifica alguns dels tipus més abundants. Aquests virus són les entitats biològiques oceàniques més petites que hi ha.

El treball publicat a Nature ha estat possible gràcies a les mostres recollides per les expedicions Tara Oceans i Malaspina-2010, que van fer la volta al món estudiant els oceans. Els investigadors van recollir mostres de l'Atlàntic, el Pacífic, l'Índic i el Mediterrani, des de la superfície fins als 4.000 metres de fondària. A partir d'aquestes mostres, van concentrar els virus i van utilitzar eines bioinformàtiques per poder-los analitzar.

Gasol és professor d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a l'Institut de Ciències del Mar i va coordinar la recerca en microorganismes en l'expedició Malaspina, que va durar set mesos i mig.

Per comprendre el valor de la troballa publicada recentment a Nature cal entendre, en primer lloc, la importància del paper que desenvolupen els virus. Gasol ho explica: "al mar hi ha vora deu milions de virus per cada mil·lilitre d'aigua. Una quantitat enorme. Ataquen tots els éssers vius, des dels bacteris fins als mamífers, si bé la majoria són bacteriòfags (són virus de bacteris)". Aquests virus "no només poden regular l'abundància d'alguns tipus de bacteris sinó que manipulen alguns cicles biogeoquímics traslladant gens funcionals (els gens que codifiquen algunes funcions dels cicles de nutrients a l'oceà, o la mateixa fotosíntesi) d'uns organismes a un altres". Significa que cada vegada que un virus infecta una cèl·lula de l'oceà, també li pot aportar gens nous.

Quants puzles hi havia?

Com que aïllar aquests virus per saber si tots són iguals o diferents no és gens fàcil, "una possibilitat que s'ha començat a fer servir fa poc consisteix a recollir tots els virus oceànics en un filtre, seqüenciar tot el seu ADN i agrupar els fragments mirant de refer aquest trencaclosques de gens. Per entendre'ns, és com si agaféssim un nombre indeterminat de puzles i en barregéssim totes les peces. La pregunta seria: quants puzles hi havia originalment? La bioinformàtica i els grans ordinadors ajuden en aquesta feina".

Això ha permès que "la primera agrupació dels fragments doni 15.222 poblacions virals, però que, quan es mira si s'assemblen molt o poc, s'acabin definint 867 grups que clarament són diferents". En definitiva, la conclusió a la qual s'ha arribat és que, a partir de les mostres recollides a les campa-nyes de circumval·lació oceànica Tara Oceans i Malaspina, "hem trobat que a l'oceà hi ha tres vegades més de virus diferents del que ens pensàvem i, a més a més, n'hem identificat alguns dels més abundants", que representen 38 grups del 867 d'establerts.

La recerca continua

Actualment, el treball de Gasol a l'Institut de Ciències del Mar és continuar analitzant "les dades que vam obtenir a Malaspina i a la campanya Tara Oceans -que va durar tres anys-, a les quals hem d'afegir una campanya pel Mediterrani de fa dos anys. Si tot surt correctament, esperem treure aviat alguns treballs importants, com ara una primera descripció global dels gens de l'oceà profund, i la quantificació al Mediterrani i a l'Atlàntic del paper que mecanismes diferents de la fotosíntesi tenen en la captació de llum en el mar".