Manresa en femení no tindria punts foscos al carrer, que estarien suficientment il·luminats per generar més seguretat entre les dones. Tampoc no hi hauria barreres arquitectòniques i tindria una especial cura a l'hora d'ubicar equipaments com escoles o centres sanitaris més al centre, no a la perifèria. La planificació urbanística d'una ciutat també es pot dissenyar amb ulls de dona, i és diferent si es fa exclusivament amb perspectiva masculina.

Això es reflecteix al 2n Pla d'Igualtat de Gènere 2017-2020 impulsat per la regidoria de la Dona, que dirigeix Cristina Cruz, i que acaba d'aprovar l'Ajuntament de Manresa. La idea general és introduir la perspectiva de gènere en tots els àmbits municipals, també l'urbanístic, i promoure-la a la societat.

Gènere i urbanisme

Segons la tècnica de la Diputació de Barcelona que ha donat suport al pla, Clara Dachs Bernad, hi ha moltes variables que relacionen el gènere amb l'urbanisme. Començant per la seguretat. «Posant punts de llum ja canvies absolutament la percepció de seguretat», comenta.

També s'haurien de treure les barreres arquitectòniques, «que al final fa que les ciutats siguin més agradables per a tothom». La ciutat no està pensada, diu Dachs, per a les persones amb mobilitat reduïda ni per portar un cotxet o un carro. «Són usos quotidians, però amb una mirada de gènere qui trepitja la ciutat d'una manera més integral són les dones».

Un tercer aspecte a tenir en compte són els circuits que segueixen cada dia homes i dones. Dachs afirma que hi ha estudis que demostren que els recorreguts diaris dels homes són més aviat lineals: de casa a la feina i de la feina a casa. En canvi els circuits que fan les dones són més complexos. «Fan ziga-zaga: de casa a l'escola, de l'escola al metge», i així anar fent. Per això Dachs comenta que s'hauria de tenir molt en compte on s'ubiquen els centres educatius o els sanitaris. Si es fan a la perifèria «generen molt més moviment». Llavors s'ha de garantir que hi arribi el transport públic «perquè si la família té un cotxe, generalment l'utilitza més l'home que la dona».

Desigualtats de gènere

Aclareix que això no passa en totes les famílies ni en tots els homes i les dones, «però sí que es pot generalitzar perquè en temes de conciliació hi ha moltes desigualtats de gènere».

El 2n Pla d'Igualtat de Gènere es va aprovar al darrer ple de l'Ajuntament amb els vots a favor de tots els grups municipals. Consta de sis línies estratègiques (vegeu requadre inferior), i de cadascuna té objectius generals. N'hi ha un total de 17. D'aquests, al seu torn, en pengen accions per desenvolupar. Un total de 84. Cada acció inclou el nom, la descripció i un calendari per dur-se a terme d'aquí fins al 2020. També instruments de mesura per verificar la seva efectivitat, un pressupost que pot ser de menys de 12.000 euros a més de 36.000, i fins i tot té un responsable «per saber a qui anar a buscar i a qui preguntar com ha anat l'acció».

Finalment Dachs afirma que el pla «no s'ha de vehicular únicament i exclusivament des de la regidoria de la Dona. No tindria sentit. És una eina que ha d'aplicar tot l'Ajuntament».

La clau perquè la perspectiva de gènere s'instal·li en tots els àmbits de la ciutat és la formació, explica Dachs. Per això el 2n Pla d'Igualtat preveu fer formació en polítiques d'igualtat de gènere a tot el personal de l'Ajuntament. També es promourà entre entitats ciutadanes i entre els joves.