Per tal de dotar l'Administració d'arguments objectius es va elaborar el Programa d'inspecció i intervenció en habitatges en situació anòmala que explica per què es va començar per les entitats financeres.
Dels vuit mil pisos buits de la ciutat n'hi havia a l'entorn d'un 10% que eren d'entitats financeres.
Segons les darreres dades, 712 pisos són d'entitats financeres fa més de 2 anys sense empadronament durant aquest temps.
546 formen part d'expedients de regularització d'habitatges desocupats en situació anòmala propietat d'entitats bancàries. A més a més, hi ha 191 habitatges exclosos per no complir el requisit de més de 2 anys de titularitat o per haver estat transmesos a un comprador.
Es van obrir 29 procediments tots de cop. No un per cada habitatge sinó un expedient per cada entitat bancària o immobiliàries vinculades. Després d'un període de regularització de 4 mesos, si no es feia, es declarava en situació anòmala i s'obria el procediment d'execució subsidiària. Una de les mesures d'execució forçosa són les multes coercitives.
Camí del contenciós
Calmet recorda que «no volem els diners de cobrar les multes, volem disposar de claus de pisos». I afegeix que «si hi ha qualsevol escletxa per aconseguir les claus aturem el procediment, sense deixar que se'ns toregin».
