Jordi Bascompte: «A la Politècnica de Manresa hi ha una proximitat amb els professors que s'agraeix»

Què el va fer decidir matricular-se a la UPC de Manresa?

Quan hi vaig entrar es deia Recursos Energètics i Miners, i a mi em tibava el tema de l'energia, les renovables, d'on ve l'energia i com es crea. Un cop dins em vaig trobar que tots els professors eren més de mines que d'energia. A còpia de posar hores a mines vaig veure que era un tema interessant i em va cridar l'atenció. En un principi dubtava si fer Enginyeria de l'Energia, a Barcelona. Però vaig veure que estava molt encaminada a l'optimització, i jo el que volia estudiar més era la font de l'energia. Per això vaig venir a Manresa, perquè era l'únic lloc on ho feien.

Per què la font de l'energia?

No hi ha cap raó. Senzillament m'agrada el tema.

Sovint sembla que Igualada

Jo anava i venia cada dia. No hi ha cap problema perquè amb la nova carretera és mitja hora de porta a porta. Potser abans el viatge es feia més etern. Ara és un moment, encara que si trobes un camió... Jo penso que no hi ha prou relació entre les dues ciutats. Crec que també és perquè el transport públic no ho facilita. No em vaig treure el carnet fins l'any passat, o sigui que vaig gorrejar cotxe tota la carrera. Amb transport públic em trobava que només hi havia dos viatges en autobús al dia. I per anar amb tren has d'anar a Martorell, i de Martorell a Igualada, i és massa estona. Ho fas si no queda més remei.

S'esperava tenir el millor expedient de la promoció?

Quan vaig començar, ni de broma. De fet mai havia sigut de treure les millors notes de classe ni res. Vaig començar batxillerat bastant pels pèls, però després veia que el tema m'agradava i no em sabia greu posar-hi hores.

Aquest és el secret, posar-hi hores?

Si el tema t'agrada no et sap greu. Sí que hi ha gent que pot tenir més o menys facilitat, igual que n'hi ha que aprendrà a jugar a futbol més ràpidament. Però tot són hores. Jo estudiava, no diré que no. Estudiava més que durant el batxillerat.

Què hi fa a les mines de Súria?

Estic al departament de planificació minera. La planificació a llarg termini. Geologia ens dóna les reserves, a quina zona hi ha més mineral i a quina menys, i nosaltres hem de planificar la infraestructura per aprofitar el màxim aquest mineral i que la mina continuï avançat. La infraestructura sempre va al davant de l'explotació perquè és el que t'aporta l'aire, les cintes transportadores...

És un aprenentatge, també?

Aquesta és la gràcia. Estic fent pràctiques i aprenent.

A què aspira professionalment parlant?

Encara no ho sé. M'agradaria estar un temps aquí. Abans de començar a treballar deia que m'agradaria marxar fora. A Canadà o Austràlia, que són referents mundials en mineria, i perquè domino l'anglès, cosa que ho facilita. Però ara que he començat a treballar, si m'agafen quan s'acabin les pràctiques estaré content.

Per què creu que costa tant que la gent estudiï enginyeria?

No puc fer la comparació amb una carrera de lletres perquè no l'he fet. Però sí que diuen que a les enginyeries collen més.

I la de Mines? El grau a Manresa ha arribat a perillar en algun moment...

Crec que és poc coneguda. Quan dic a la gent que sóc enginyer de Mines em diuen: què és això? És un món desconegut.

Com ha anat l'experiència a la UPC de Manresa?

Molt bé. És una universitat que és com una escola. Gairebé no hi ha diferència entre l'institut i la universitat. No és com t'ho imagines quan les veus a les pel·lícules. Està molt bé. El fet de ser pocs et permet tenir una relació més pròxima amb els professors. Amb una classe de 100 o de 150 persones això és impensable. Aquesta proximitat s'agraeix. Ara, que si no vas a classe també ho saben (riu).

El petroli s'acabarà tard o d'hora. Què farem?

Generar tota l'energia que fem servir només de fonts renovables és molt difícil. Si s'acabés el petroli o la nuclear estaríem fumuts. Però a llarg termini hauríem d'anar amb plaques solars, molins de vent, i que el sistema ho permetés. A diferència d'Alemanya, a l'Estat espanyol no passa això. El problema d'aquest país és que les elits, les oligarquies, mengen l'orella als polítics. El petroli s'acabarà, però no paren de trobar jaciments. El 2011 van localitzar el més gran que s'havia trobat mai. Cada cop és més difícil extreure'l i surt més car. La nuclear, tot i que no la defenso, té mol tiratge.