Tot un poble contra el poder establert. Al segle XIV, quan es va construir la Sèquia amb tots els elements en contra; i ara al segle XXI, amb l'actual situació política a Catalunya. L'advocada Anna Carranza va pronunciar ahir un pregó de la Llum reivindicatiu no tan sols en el vessant polític, sinó també en el social. Va recordar que l'accés a l'aigua és un dret humà bàsic i que, per tant, la seva gestió hauria de ser pública i no en mans d'empreses privades.
Carranza va protagonitzar el pregó institucional de la Llum en un saló de sessions de l'ajuntament de Manresa ple de gom a gom. Nascuda a Barcelona, va agrair que el Col·legi d'Advocats de Manresa, administrador de la Llum d'enguany, pensés en ella per pronunciar el pregó «perquè això em dóna l'oportunitat d'agrair a la ciutat la seva acollida, quan l'estiu del 1976, acabada de casar, vaig venir a viure a Manresa». «Sóc conscient que el meu únic mèrit és haver complert una certa edat en l'exercici professional i ser una de les primeres dones col·legiades a Manresa», va dir. Carranza també va ser presidenta de Càritas Manresa durant 4 anys.
A partir d'aquí és quan va fer un paral·lelisme dels fets de la Llum i la situació actual. El rei Pere III es va posar al «costat del poble» quan Manresa va demanar permís per construir la Sèquia. «Evidentment, aquest no és el paper de Felip VI, rei de l'Estat que, davant el clam d'una gran part de la població catalana que vol exercir el seu dret a decidir, no només no té una posició neutral sinó que pren partit pels qui creuen que tenen les lleis al seu favor».
Dret per sobre de la llei
Per a Carranza, el dret dels manresans a tenir accés a l'aigua «passava per sobre de les lleis que protegien l'amo de les terres, el poder eclesiàstic». Per això va reflexionar que l'Església del segle XIV, pel «poder que exercia i pel seu comportament repressiu», es «podria comparar amb l'Estat espanyol, que davant les successives manifestacions pacífiques i la voluntat de diàleg, ha utilitzat la força i els tribunals, judicialitzant un conflicte que només amb diàleg es podrà resoldre». «O potser haurà d'ésser altra vegada la llum que ens il·lumini a tots plegats?», es va demanar.
Després de recordar que va escollir fer Dret influïda pel seu pare, guionista radiofònic de novel·les policíaques, i per la sèrie Perry Mason, Carranza va dir que als «advocats se'ns fa difícil fer entendre que justícia no és el mateix que dret», i que sovint «la societat va al davant de les lleis». Aquí va tornar a aparèixer la Sèquia. «Els ciutadans i ciutadanes de Manresa, davant la necessitat d'assegurar-se l'aigua, es van alçar contra la llei». En aquest cas la que permetia a l'Església impedir-ne la construcció a les seves terres. «La Llum va fer entendre al poder constituït que davant la llei havia de prevaldre la justícia».
L'aigua, un dret bàsic i públic
Més reflexions. Carranza va manifestar que una societat justa és la que garanteix els drets fonamentals, i en aquest sentit va recordar que l'accés a l'aigua és un dret humà, segons una resolució de l'ONU. «Per tant, correspon al servei públic la seva gestió, a partir dels criteris de solidaritat, cooperació mútua, accés col·lectiu, equitat, control democràtic i sostenibilitat». Són criteris difícilment compatibles «amb qualsevol aproximació mercantil».
Va cloure el pregó recordant que Manresa és la capital de la cultura catalana, fet que s'ha d'aprofitar «per reivindicar la nostra ciutat com a centre cultural, a més de geogràfic de Catalunya».
A l'acte també hi va intervenir el degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, Abel Pié. Va recordar que la pregonera es va col·legiar abans que s'aprovés la Constitució «en un món d'homes. Actualment hi ha paritat, però ella va obrir camí». Per això va dir que és un exemple per a tots els advocats i advocades de la ciutat. Va recordar que el Col·legi d'Advocats farà aviat 140 anys d'història prestant els seus serveis. Finalment, va afirmar que «els drets justos s'han de reivindicar».
