El virus de la sida registra 74 casos nous els últims 5 anys a la Catalunya Central

I aquí hi ha el problema. D'aquests 74 nous casos gairebé la meitat, un 44 %, van tenir el que s'anomena un diagnòstic tardà. És a dir, es va detectar el VIH quan ja feia temps que les persones afectades el tenien. O bé perquè no ho sabien o bé perquè no ho deien perquè encara hi ha estigmes socials cap a qui en té. Això fa que la cadena de propagació de la malaltia, que s'encomana bàsicament per via sexual, no s'aturi. Un exemple: a Althaia hi ha en aquests moments 420 persones en tractament pel VIH, incloses les 74 de detectades els últims 5 anys. En fa 10, el 2009, n'eren 393. Tot i la incidència de la malaltia, les conseqüències que comporta i les alertes per prevenir-la, s'ha instal·lat un cert relaxament entre la població, sobretot entre els joves, a l'hora de prendre mesures per evitar contagis i propagar-la.

La metgessa d'Althaia especialista en medicina interna Magda Muelas és l'autora del treball «La infecció per VIH. Estudi dels diagnòstics presents». El va presentar a la darrera edició de la Universitat Catalana d'Estiu que es va celebrar a Manresa. Es va proposar esbrinar quantes de les persones infectades i detectades els últims 5 anys a la Fundació Althaia van tenir un diagnòstic tardà «per intentar detectar indicadors o factors de risc que ens haguessin permès fer una detecció més precoç tant per l'impacte que té a l'hora de prevenir la propagació de la malaltia com per al mateix pacient. No és el mateix si es diagnostica i es comença a tractar al més aviat possible, o quan ja està evolucionat». Segons Muelas, les dades extretes de l'estudi són preocupants.

Sistema immunològic

El virus del VIH ataca el sistema immunològic. Si es deixa actuar sense tractar, el cos es queda sense defenses i llavors apareixen infeccions que poden tenir conseqüències fatals i la malaltia de la sida. Es considera un diagnòstic tardà quan aquestes defenses estan per sota d'un determinat llindar.

En el cas dels pacients tractats a Althaia la meitat no s'havien fet mai el test del VIH. En aquest cas, com es pot sospitar que una persona és portadora del VIH? «Si et ve algú amb unes determinades malalties pots pensar que pot estar infectat per algun virus que faci que aquestes defenses baixin com el VIH», explica Muelas. També hi pot haver unes patologies prèvies com tenir un herpes zòster, «que en una persona jove crida l'atenció», problemes de pell si no se n'ha tingut mai o malalties de transmissió sexual. «Si una persona en té també pot haver agafat el VIH».

Segons l'estudi de Muelas, tots els pacients diagnosticats durant els 5 anys investigats tenien al seu historial clínic un factor de risc o un indicador clínic d'una possible infecció per VIH abans que es diagnostiqués de forma definitiva. Entre aquests indicadors sobresurt alguna malaltia de transmissió sexual.

Via transmissió sexual

Dels 74 casos diagnosticats per Althaia, 18, el nombre més alt, es van detectar el 2018. Els segons amb més nombre de casos van ser el 2013 i el 2016, amb 16 cadascun. El segueixen el 2014 amb 9; el 2017 amb 8; i el 2015 amb 7. 62 són homes i 12 són dones, i la majoria han contret el virus del VIH per transmissió sexual. Un 60 % dels casos per relacions sexuals entre homes, homosexuals o bisexuals. Un 40 % dels afectats són heterosexuals. En tan sols 3 vegades es van encomanar per consum de drogues via injecció.

De tots aquests casos, 17 pacients han acabat sent diagnosticats de sida, dels quals 13 mai no s'havien fet el test del VIH. 9 pacients ja han desenvolupat una malaltia causada per la sida, una pneumònia determinada. No hi ha hagut cap cas de mort per la malaltia.

Muelas i el cap de la unitat de malalties infeccioses d'Althaia, Rafel Pérez, expliquen que és important detectar al més viat possible la infecció del VIH. Primer, per a la mateixa qualitat de vida del pacient, i després, per evitar els contagis.

El màxim d'aproximat a zero

«Si estàs correctament tractat, la càrrega viral detectable en sang és inapreciable. I hi ha estudis que demostren que en aquest estadi no es pot encomanar el virus a una altra persona. Per tant, si aconseguim tenir el màxim de pacients diagnosticats, tractats i amb càrregues virals indetectables, aconseguirem que la transmissió es freni». No hi hauria nous casos.

Però la situació no és aquesta. A més a més, «segur que hi ha casos que se'ns escapen», comenta Muelas. A l'Estat espanyol es calcula que una de cada 5 persones infectades no ho sap. S'estima que hi ha 150.000 persones amb el virus i prop d'un 20 %, doncs, ho desconeix. Això «és una gran font de transmissió de la malaltia». Segons l'opinió de Pérez, amb els anys que fa que la malaltia és coneguda i amb les mesures que hi ha actualment, la seva incidència hauria hagut d'anar disminuint notablement si hi hagués més conscienciació, però s'ha perdut una mica de por a la infecció. Tant per a Pérez com per a Muelas, 74 casos en 5 anys «en són molts, per a nosaltres, perquè voldríem que no n'hi hagués». L'objectiu ideal seria el màxim d'aproximat a zero, va precisar Muelas.

El virus del VIH no es pot eliminar perquè s'integra al material genètic de les persones. Amb els actuals tractaments es plaquen, «com en el rugbi», perquè no es reprodueixi. «Però conviu amb nosaltres tota la vida, i perquè continuï placat també cal tractar-se tota la vida», especifica Muelas. També la sida s'ha cronificat.

En perspectiva

Pérez va viure l'aparició de la sida. Recorda que aleshores s'enfrontaven a una malaltia desconeguda i no tan sols hi havia diagnòstic tardans, sinó també quan la malaltia ja estava en fase avançada. «Venien d'una trajectòria de 2, 3, 5 o més anys d'una infecció que no s'havia diagnosticat. Arribaven molt baixos de defenses, amb infeccions, tumors i un estat de salut deplorable. Hi havia una mortalitat elevada».

Aquesta situació va canviar quan van aparèixer nous tractaments cap a mitjans dels anys noranta. «A partir d'aquí la sida ha baixat però no ha arribat a zero. En canvi, el nombre de nous infectats per VIH es manté. Sembla que comença a declinar, però no hi ha un canvi substancial», lamenta.

L'objectiu de l'OMS

L'Organització Mundial de la Salut, l'OMS, es va proposar frenar radicalment les infeccions pel VIH el 2020. Ara l'objectiu és arribar-hi el 2030. I una de les causes d'això són els diagnòstics tardans. Per això, per als pròxims anys l'organització de les Nacions Unides pretén que el 90 % dels pacients estiguin diagnosticats, que el 90 % rebin el tractament amb antiretrovirals i que d'aquests en el 90 % dels casos el virus estiguin en una situació indetectable i, per tant, no es pugui encomanar.

Segons l'estudi de Muelas, però, l'objectiu del 90-90-90 s'allunya molt de la realitat. A escala mundial aquests percentatges són actualment del 70, el 53 i el 40 %, respectivament. A Europa occidental la situació és lleugerament millor, amb el 70 % dels pacients diagnosticats, un 67 % en tractament i un 60 % amb càrregues virals que no es poden detectar i que per tant tampoc no es pot encomanar la malaltia.

A l'estudi Muelas fa notar que el primer gran decalatge en aquestes xifres ja apareix en la primera dada, en el diagnòstic, amb la qual cosa s'hauria de posar «més èmfasi en l'intent de diagnosticar el màxim nombre possible de persones amb VIH». La metgessa explica que a Austràlia van fer un cribratge a tota la població . D'aquesta manera es va aconseguir identificar totes les persones portadores del virus i des de llavors pràcticament no s'han detectat nous casos en autòctons.

Els primers casos de sida van aparèixer a principis de la dècada del 1980. Es calcula que ha causat uns 40 milions de morts. Segons l'OMS, el 2016 hi havia al món uns 36,7 milions de persones que convivien amb el VIH.