Josep Lluís Javaloyes (PP): "Pedro Sánchez i Aznar són psicòpates, molts polítics ho són"

Josep Lluís Javaloyes és l’home del PP a Manresa després que ho fos el seu germà Xavier. Amb el número 58 a la llista no té cap possibilitat d’entrar al Parlament de Catalunya després dels comicis del 12 de Maig, però el fet que el Partit Popular no tingui en consideració la seva possible influència al cor de Catalunya no el descarta com la veu més autoritzada del partit en aquest territori.

Què se sent presentant-se sense tenir cap possibilitat de sortir elegit?

Jo hi figuro reforçant la llista i donant la cara pel partit a la comarca del Bages. Posar-me el número 58 ja demostra l’interès que té Barcelona pel Bages. Però sigui com sigui és una satisfacció que hagin volgut comptar amb mi. Em van demanar si volia reforçar la llista, jo vaig dir que encantat de la vida i després vaig saber això del número 58.

Resulta inevitable començar l’entrevista preguntant-li pel conat de dimissió de Pedro Sánchez? Vostè com l’ha interpretat?

Ha estat una pantomima. Una de les posades en escena amb les quals aquest senyor ja ens té acostumats. Jo mai vaig creure que dimitiria, excepte quan just abans de fer pública la seva decisió va anar a veure al Rei. Llavors sí que vaig pensar que dimitia, perquè no em cabia al cap que portés la seva teatralització fins al mateix Rei. Ara que s’ha vist que no té límits es fa evident el que jo ja pensava.

I què pensava?

Que és un psicòpata.

Això és molt fort, no troba?

Pedro Sánchez és un narcisista, és maquiavèl·lic, no té veritable empatia i si se li fa una anàlisi clínica aplicant els ítems de Robert Hare, un pilar de la psicologia criminal, sortiria que és un psicòpata.

Això no és anar massa lluny?

Ser un psicòpata no és un insult, es tracta d’una persona que té un trastorn de personalitat. Hi ha un percentatge de psicòpates integrats que tenen una vida perfectament funcional, amb família, fills i treballs. Són d’aquestes persones que si hi arribes a topar, per les circumstàncies que siguin, amb ells tens un problema important. La gent això ho sap i s’hi troba. Hi ha metges psicòpates, directors de bancs, molts CEO d’empreses ho són, perquè per fer determinades feines necessites determinades característiques.

 Quines característiques?

La manca d’empatia, el fet de defugir sempre les pròpies responsabilitats i que la culpa sigui sempre d’un altre, fer plans maquiavèl·lics per aconseguir control...

Digui’m un psicòpata del seu propi partit?

Molts polítics són psicòpates.

Digui un.

Aznar. 

Un altre, encara que sigui d’un altre partit.

Albert Ribera. Ser psicòpata no vol dir ser un delinqüent. Pot ser una persona perfectament integrada a la societat. Hi ha un 5% de la població que ho és.

Vostè és un psicòpata?

No, jo m’he fet el test tres vegades, perquè també tenia els meus dubtes, i no ho soc.

L’Aragonès?

No.

El Puigdemont?

No. L’Illa tampoc.

Com qualificaria la presidència d’Esquerra de la Generalitat?

Una acció política orientada als seus propis interessos partidistes i aplicant la seva influència a Madrid per aconseguir objectius que volien per a Catalunya. Sánchez té un problema greu perquè es troba pressionat per totes bandes. Si no fos per les ànsies de poder sí que hauria plegat de veritat perquè no pot estar dient que sí als indults, a modificar la malversació i, fins i tot, a fer un referèndum en el qual no creu. Això és el poder pel poder. I el poder és una altra cosa.

Puigdemont hauria de poder ser aquí fent campanya?

No, és un pròfug de la justícia. Puigdemont no havia d’haver fugit. Jo no soc partidari de ficar la gent a la presó. Els condemnats haurien hagut de ser inhabilitats pels anys que els demanaven de presó. Marxar va ser un acte de covardia. Que vingui, que se’l jutgi, que se l’indulti i que compleixi com la resta.

Si PSC i PP sumessin haurien de pactar després del 12-M?

Això no passarà mai. El PSC és ara mateix el partit més independentista. És qui li està donant tota la força a ERC i a Junts per interès. El PP li ha ofert pactes al PSC a molts llocs i no els han volgut. El PP és un partit d’Estat.

Vostè creu que hi ha més crispació entre PSOE i PP a Madrid o entre ERC i Junts a Catalunya?

A Catalunya la crispació crema més en somort. Des que Puigdemont va marxar i va deixar els altres a l’estacada ja no s’han pogut veure mai i si pacten serà ben bé per aconseguir els seus interessos comuns. Són més antagonistes Esquerra i Junts a Catalunya que no pas PESOEi PP a Madrid. 

Des del seu punt de vista PP és dreta i Vox ultradreta?

Una pregunta, el centre què és? El PP és conservador en molts aspectes i lliberal en aspectes econòmics. El PSOE va canviant i adaptant-se mentre que a Vox li ha interessat centrar-se en seguretat i immigració. També hi ha extrema esquerra i no se’n parla. La CUP, Podemos, Sumar, els Comuns i totes les confluències que van sortint.

La realitat és que PP és soci de govern a Castella i Lleó, País Valencià, Extremadura, Aragó i Múrcia.

I la realitat també és que el PSOE pacta amb qui faci falta. Si calen tres vots per conformar govern i només poden sortir de Vox es pacta amb qui calgui. Ja li dic jo que sí que es produiria.

Què destacaria del programa amb el qual el PP es presenta als comicis del 12 de Maig?

El programa que presenta el PP és per afrontar els problemes reals de la societat. Un programa per donar sortida a les famílies i que tinguin feina. Un programa per defensar la sanitat, per crear infraestructures, perquè els professionals estiguin ben pagats, per donar accés a l’habitatge. A Catalunya hi ha un dels nivells d’inseguretat més elevats de tota Espanya i això és preocupant.

I què proposa el PP?

Als reincidents se’ls ha d’expulsar si no són nacionals. El PP treballarà perquè es puguin aconseguir fer possibles aquestes lleis i que els delinqüents reincidents sigui factible enviar-los de tornada al seu país. Un altre tema que preocupa moltíssim és el de l’ocupació. El 43% de les ocupacions que es donen a Espanya es produeixen a Catalunya. Això no és per casualitat, és la conseqüència d’unes polítiques que han anat reforçant que la gent vingui aquí amb tota la impunitat del món fins al punt que la propietat privada quedi diluïda. Totes les ocupacions són il·legals. No n’hi ha que siguin admissibles perquè es tracta de persones vulnerables. Si són persones vulnerables és l’Administració qui se n’ha d’encarregar perquè tinguin una cobertura social. No es pot entrar a cap casa donant un cop de peu a la porta. No es pot diferenciar entre ocupacions bones i dolentes, perquè això implica que hi ha violacions de la legalitat que són admissibles i no és així.

No em parlarà com fa tothom de la C-55?

Ara que ho diu li recordaré que l’any 1991 es va presentar al Parlament de Catalunya per part de la Dolors Montserrat Culleré, la mare de l’exministra Dolors Montserrat Montserrat, una moció que estava acceptada per tots els grups per transformar la C-55 en quatre carrils fins a Castellbell, com a pas previ per dur el desdoblament fins a Abrera. I el que s’ha anat fent fins ara és un nyap rere l’altre. Més de trenta anys de donar-li voltes als temes importants sense aportar solucions.

Preguntes personals a Josep Lluís Javaloyes: "La meva millor qualitat i el meu pitjor defecte és la puntualitat"