Quaranta pobles de Catalunya i la Catalunya Nord teixeixen vincles a Bàscara en la trobada de municipis sense fronteres

L'objectiu és "esborrar la frontera mental i treballar en projectes comuns" per establir una relació fluida

Ariadna Reche (ACN)

Alcaldes i regidors d'una quarantena de pobles catalans de banda i banda del Pirineu s'han reunit a Bàscara (Alt Empordà) en la segona trobada de municipis sense fronteres. Organitzada per l'associació cultural Angelets de la Terra, té l'objectiu de teixir vincles entre Catalunya i la Catalunya Nord i "mantenir la relació, potenciada amb el procés independentista, a llarg termini". El president d'Angelets de la Terra, Ramon Faura, ha explicat que "hi ha un problema de desconeixement del nord amb el sud" i que aquestes trobades pretenen revertir aquesta situació. "Hem d'esborrar la frontera mental i treballar en projectes comuns", ha dit. Per aquest propòsit, s'organitzen reunions ràpides entre els responsables dels municipis participants.

A partir de les deu del matí d'aquest dissabte, els càrrecs electes d'una quarantena de pobles de Catalunya i de la Catalunya Nord s'han reunit a Bàscara, durant la celebració de la segona trobada de municipis sense fronteres. L'acte ha començat amb la inauguració de l'exposició fotogràfica itinerant sobre el procés d'autodeterminació de Catalunya. En paral·lel, els representants de cada Ajuntament han signat la carta comuna dels municipis catalans, en què s'acorden deu punts en favor d'augmentar la relació entre banda i banda del Pirineu català, així com promoure la llengua i la cultura catalana.

"Tenim un problema de desconeixement del nord amb el sud i del sud amb el nord", ha posat sobre la taula el president de l'associació cultural Angelets de la Terra, Ramon Faura, que considera que hi ha pocs intercanvis entre els municipis d'un costat i de l'altre. "Malgrat trenta anys de subvencions europees per desenvolupar relacions transfrontereres, s'han fet poques coses", critica. En aquesta línia, Faura defensa que "les trobades han de ser catalano-catalanes i no franco-espanyoles" i "cal esborrar les fronteres mentals, físiques i lingüístiques, que s'imposen des dels estats".

"L'objectiu és crear un espai comú i pensem que hem de començar amb els municipis que són els més propers a la gent", afirma Faura. Amb aquest propòsit, en les trobades de municipis sense fronteres s'organitzen reunions ràpides entre alcaldes i regidors de pobles que tinguin aspectes compartits, sigui per volum de població o amb reptes similars, perquè es coneguin. "És important començar a crear una amistat, per després pensar projectes contrets", detalla Faura. "Tots hi tenim molt a guanyar; des del nord portem coses positives al sud i al revés", conclou.

Mantenir els vincles

Des d'Angelets de la Terra es posa de manifest que "malgrat la gran onada de solidaritat de la Catalunya Nord després de l'U d'Octubre de 2017, molt pocs municipis catalans mantenen intercanvis regulars". "Estem curant les ferides de la història, que ens ha separat des de fa 365 anys", trasllada el president de l'associació, que afegeix: "ara el procés independentista ens ha tornat a ajuntar i ho hem de mantenir a llarg termini".

Angelets de la Terra

Angelets de la Terra és una associació cultural fundada el 2001 al Rosselló i que pren el nom dels pagesos del comtat d'aquesta comarca que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya Nord. Des de l'any passat, l'entitat impulsa trobades entre municipis de banda i banda del Pirineu català. Ho fan després d'una enquesta feta fa dos anys entre 115 poblacions de la Catalunya Nord que revelava la seva voluntat de generalitzar els intercanvis amb la resta de Catalunya. En concret, segons dades de l'entitat, el 72,7% van respondre sí a la pregunta: "Voleu organitzar esdeveniments per facilitar les trobades entre els electes del nord i del sud de Catalunya?".

La primera trobada es va fer a Sant Cebrià de Rosselló el desembre de l'any passat i Bàscara ha acollit la segona. Ara n'hi ha dues més de programades: la primera a Tuïr (Rosselló) a l'octubre i una quarta a Olot, la primavera de l'any que ve.