Perdent una part de la infantesa

Ole Qvist va ser un porter danès que va fer carrera a un dels múltiples equips, de diversos noms, que ha tingut Copenhaguen durant la història. Una bona temporada li va valer ser convocat per a l’Eurocopa del 1984, aquella en què Platini va fer nou gols en cinc partits i en què Arconada es va empassar un gol a la final contra el crac francès. El cromo del desconegut jugador escandinau va ser l’últim que em va sortir per completar la col·lecció del torneig. Segurament va ser una de les úniques de la meva infància que vaig acabar sense necessitat de demanar les imatges que em faltaven a la gent de Panini de Torroella de Montgrí. Per això recordo encara aquella cara, quan va sortir del sobre, amb el seu gran bigoti i una camiseta groga.

Va ser a la llibreria del meu poble, de Valls de Torroella, que fa dècades que regenta la Ramona Puig. Aviat serà història, perquè el proper dia 30 es jubila i tanca la paradeta. Ens quedem sense un establiment més a un poble que ja en troba a faltar d’altres que van tancar temps enrere. Un lloc de trobada, una botiga on encara vas a buscar el diari, qualsevol element de papereria, les chuches dels nens i que també és lampisteria, a mitges amb el seu home, el Joan, ànima del futbol de Valls durant molts anys.

Cada dilluns que escric en aquest apartat i després hi passo, la Ramona em diu que ja m’ha llegit i me’n comenta la jugada. Avui és l’últim, ja que no em toca fer-ho cap altre cop aquest mes. Es mereix la jubilació i tant de bo la gaudeixi molt, però jo trobaré a faltar aquests moments, tots els viscuts durant tants anys, com aquell en què vaig obrir aquell sobre i, amb vuit anys a punt de fer-ne nou, vaig ser feliç.