El famós Higgs del famós bosó

L’any 1972 el físic Benjamin Lee va parlar en una xerrada del «bosó de Higgs», aquesta cosa fonamental de la que tothom ha sentit parlar però la majoria no entenem. Potser per això, perquè és fonamental, popular i incomprensible, se l’ha anomenat «la partícula de Déu». El Higgs de la partícula era Peter Higgs, un científic britànic nascut el 1929 i que va morir el passat dia 8 a Edimburg. Però si Lee va parlar d’«el bosó d’en Higgs» és perquè era el primer dels diferents científics citats per un altre científic, Steven Weinberg, en un article que recollia les últimes troballes en el seu camp de la física. Però hi havia altres noms importants, que Lee no va esmentar per simplificar. I la simplificació va imposar-se, fet que a Higgs li provocava al principi una certa vergonya (i irritava una mica els savis ignorats). Ell mateix, alguna vegada, va proposar que es parlés de «mecanisme A.B.E.G.H.H. K.H.», sumant les inicials de tots els científics que havien contribuït a la teoria. Naturalment, ningú no li va fer cas, i el seu nom va quedar associat per sempre al descobriment de la manera com passen unes coses que són molt importants, perquè si no passessin res no seria com és. Per investigar-ho s’han esmerçat milers de milions d’euros i de dòlars en acceleradors de partícules que desentranyen els secrets més íntims de la matèria, i sol passar que cada nou descobriment condueix a noves preguntes que reclamen experiments encara més costosos, però gràcies a aquestes inversions es va poder demostrar l’existència real del bosó que Higgs i els altres havien profetitzat fent números en una pissarra, com el Sheldon Cooper de la sèrie Big Bang Theory. Els simples mortals vam reflexionar que si es gasten milers de milions deu ser important, i per fer-ho més fàcil els divulgadors van parlar de «la partícula que ho explica tot». Però qui ho explica tot és Déu, i d’aquí el sobrenom. Continuem sense entendre-hi gran cosa, però ens emociona, i a més a més Peter Higgs feia cara de professor bonifaci.