Una lliçó sobre la Fàbrica Nova

L’historiador Lluís Virós va conferenciar sobre la Fàbrica Nova a iniciativa de l’Associació Viure i Conviure del Casal de la gent gran. Manresa, ciutat pionera del tèxtil, va veure acabada el 1826 la primera gran fàbrica d’Espanya del sector: els Panyos, recordava Virós. El 1894 es va construir la fàbrica del Remei de capital barceloní de la família Bertrand, pertanyent a la gran burgesia catalana. El 1927 s’inaugura la Fàbrica Nova que durarà fins al 1989. Neix en un context industrial de petites fàbriques de filatures al llarg del torrent de sant Ignasi i més endavant les hidràuliques al costat del riu Cardener fins als Comtals. Amb l’arribada de noves tecnologies com l’electricitat, la implantació industrial es va fer en qualsevol lloc de la ciutat. Esmenta el teixit estampat o indianes, que potencia la indústria dels tints, d’on sorgeixen els Serra Bertrand de Barcelona. El 1878, Manuel Bertrand es casa amb la pubilla Serra, segons la família, decideix posar la fàbrica a Manresa, on ja en tenien una de llogada des del 1858. Ideen la fàbrica del Remei, pensada per anar amb vapor. Bertrand Serra serà una de les fàbriques més grans d’Espanya i el 1929 és declarada l’empresa individual més gran del món. Regenten negocis diversos i formen part de l’alta burgesia com els Güell.

Textiles Bertrand Serra tenen la Fàbrica Nova, el Guix (1929) i un altre a Sant Fruitós. Després de la guerra, el 1940, es queden algunes fàbriques de Manresa: la Blanca de Sant Pau, Cal Serrano, Minorisa dels Dolors, la Colònia Güell, deixant de banda les plantes de cotó a Andalusia. Amb bon criteri, Virós considera que hauríem de parlar d’un gran recinte industrial. Als anys 60 es veuen les diferents funcions, estudiades per l’arquitecta Lucía Juárez que va planificar tot l’entorn en un treball fi de màster per a la Universitat de Sevilla que va donar per resultat l’existència de 23 espais que comparteixen la feina fins al 1989. Mai no hi van treballar 3.000 persones, com han dit sovint membres de l’Ajuntament de Manresa, mal assessorats, però sí que el complex industrial era molt important. Pel que fa a l’evolució, la primera etapa com a fàbrica del Remei va de 1894 a 1927: disposen de la màquina de vapor més potent d’Espanya segons Jordi Nadal i els recomptes de personal indiquen que el 80% és femení. Alguna fotografia mostra una segona xemeneia, que fins ara ningú ha trobat. La segona etapa va de 1927 a 1939. Durant la I Guerra Mundial Bertrand Serra va fer una fortuna enorme, però deixen passar els primers anys de la dècada dels 20 per la conflictivitat social i el pistolerisme, així que retenen la fortuna i esperen temps millors per fer una gran inversió que coincideix amb l’arribada al poder del dictador Primo de Rivera. Durant els inicis de la Guerra Civil es va col·lectivitzar l’empresa i els amos fugen a Itàlia. A la tercera fase de creixement es van fer cinc naus productives noves, sis magatzems i el mur perimetral per tancar el recinte. La fàbrica està a ple rendiment i arriben als 2.200 treballadors. El gener de 1946 s’hi produeix la primera vaga important contra el franquisme a tot l’Estat. Instal·len un sistema d’aire condicionat igual a totes les naus. L’any 1973 amb el crac del petroli comença la crisi industrial i el tèxtil es fa residual, perilla el grup Bertrand que tanca el 1989. S’enderroquen la majoria de les naus l’octubre de 2005. Va ser un veritable temple de treball per tota la comarca.